Orígens del Catalanisme i Crisi del Regeneracionisme

Els Orígens del Catalanisme i les Seves Actuacions

El 1860 es va crear l'Ateneu Barcelonès, una entitat cultural que va arribar a ser molt important. El 1895, Àngel Guimerà va ser escollit president d'aquesta entitat i el seu primer discurs el va fer en català. Això va ser un fet insòlit en defensa d'aquesta llengua. A partir d'aquest moment, l'Ateneu Barcelonès va fer diversos actes catalanistes que van tenir la seva importància. El 1906, va crear una biblioteca que, des d'aquell moment, va ser molt important.

El 1891 es va crear la Unió Catalanista, formada per diferents entitats. La Unió Catalanista es va reunir a Manresa el 1892 i va crear un document molt important: "Bases per a la Constitució Regional de Catalunya", també conegut com a "Bases de Manresa". Les seves principals característiques eren:

• Defensava la sobirania de Catalunya, és a dir, que els catalans poguessin decidir el seu futur.
• Defensava l'existència d'un parlament amb representants catalans.
• El català com a única llengua oficial.
• Tenir totes les competències en ensenyament i justícia.
• Eliminació del servei militar obligatori i creació d'una policia catalana.
• La creació d'una moneda catalana.

Encara que el Govern de Madrid no va fer cas a les Bases de Manresa, és un document important perquè és una manifestació del catalanisme polític.

La Crisi del Regeneracionisme

La patronal catalana, formada per empresaris i diverses entitats econòmiques, va promoure una campanya a favor del concert econòmic, un instrument jurídic que regula les relacions tributàries i financeres. Paral·lelament, el 1899, diverses societats econòmiques i culturals catalanes van enviar un missatge a la reina regent on es demanava reformar la política espanyola. Cap de les propostes va tirar endavant.

L'any 1902, el fill de la reina regent Maria Cristina, Alfons XIII, va ser proclamat nou rei amb 16 anys. El nou monarca va participar molt en decisions polítiques, i això va ser considerat una improvisació. Per exemple, va anomenar president del govern segons les seves preferències i simpaties. Tot això va crear malestar entre els espanyols, a més de crear governs inestables i l'augment de les divisions dintre dels partits.

El mallorquí Antoni Maura, líder del partit conservador, va ser president del govern en quatre ocasions (1903-1904, 1907-1909, 1918-1919 i 1921-1922). Maura va impulsar un conjunt de mesures regeneracionistes que volien modernitzar el país, inspirades en el seu lema "la revolució des de dalt".

La Setmana Tràgica

Un cop acabada la revolta, es va aplicar una duríssima repressió. Es van tancar associacions obreres i publicacions crítiques amb el govern, es van clausurar escoles laiques (no religioses) i es van produir centenars de detencions i alguns afusellaments. Entre les persones afusellades hi havia Francesc Ferrer i Guàrdia, d'ideologia anarquista, que el 1901 havia fundat l'Escola Moderna, partidària de la coeducació entre nois i noies i que era laica.

La repressió que es va produir després de la Setmana Tràgica va desprestigiar el govern i la monarquia. El rei va cessar el president del govern, Antoni Maura (Partit Conservador), i el lideratge va passar a mans d'Eduardo Dato. El rei Alfons XIII va escollir com a president del govern José Canalejas (Partit Liberal), que va ser president entre 1910 i 1912.

Les seves principals mesures van ser:

• Prohibició de noves ordres religioses a Espanya (coneguda com la "Llei Candado").
• Increment dels impostos a les classes més privilegiades i supressió d'algun impost impopular que afectava les classes mitjanes.
• Creació de lleis de protecció social que regulaven la jornada laboral, els contractes d'aprenentatge i el treball femení.
• El servei militar va passar a ser obligatori per a tothom i es va eliminar l'impost que els rics podien pagar per no fer el servei.
• Va crear una llei de mancomunitats provincials per donar més autonomia als ajuntaments.

Canalejas va ser assassinat per un anarquista el 1912. No era la primera vegada que el president del govern espanyol era assassinat: un republicà va matar Joan Prim el 1870 i un anarquista va matar Antonio Cánovas el 1897.