Origens del llenguatge, pensament i tipus de textos expositius

Orígens del llenguatge

L'evolució de la nostra espècie ha estat paral·lela a l'adquisició del llenguatge. Aquesta capacitat es va anar consolidant al llarg de l'evolució humana fins a convertir-se en el nostre tret distintiu. Els humans tenim una capacitat innata per desenvolupar el llenguatge, però ningú no neix amb la llengua apresa.

Pensament i llenguatge

El llenguatge no serveix tan sols per expressar les nostres idees, sinó que té un paper decisiu en la seva formació. El pensament i el llenguatge evolucionen conjuntament i el llenguatge influeix en la nostra manera de percebre el món i de relacionar-hi.

Llenguatge no verbal:

Gestos adaptadors: permeten adaptar-se al medi.
Gestos il·lustradors: serveixen per acompanyar la paraula.
Gestos reguladors: faciliten l'intercanvi comunicatiu.
Gestos rituals o emblemes: formes de comunicació de situacions concretes.

Classificació de signes:

Indicial, icònic i simbòlic.

Funcions del llenguatge:

Funció expressiva, funció referencial, funció conativa, fàtica, metalingüística i poètica.

Llengües del món:

Inventari limitat de sons vocàlics i consonàntics amb regles de combinació per constituir les síl·labes. Agrupació de síl·labes per formar paraules. Mecanismes de formació de paraules noves. Regles de combinació sintàctica que permeten unir les paraules.

Classificació de llengües:

Aïllants, flexives, aglutinants. Llengües aïllades: basc, ibèric, sumeri, etrusc.

Text expositiu:

Pretén transmetre i fer comprendre una informació relacionada amb algun aspecte de la realitat o de la ficció. Dos aspectes: l'emissor ha de tenir un bon coneixement sobre el que vol informar, i l'emissor ha de considerar els coneixements de què parteix el destinatari.

Notícia:

Exposició dels fets esdevinguts amb un criteri objectiu. No hi ha ni anàlisi ni valoració. Sol ser un text breu.

Premsa groga:

Premsa sensacionalista que inclou informació detallada amb nombroses fotografies sobre accidents.

Estructura de la notícia:

Titular: avantítol, títol, subtítol. Entrada o lead, cos i altres elements.

Reportatge:

Text expositiu que explica uns fets que el periodista ha presenciat o indagat directament.

Crònica:

Informació d'uns fets elaborada a partir de la impressió personal del periodista, que es troba en el lloc on s'han produït.