Orígens del Moviment Obrer a Espanya: Segle XIX

Història2,17 KB

El Camperolat

Hi havia una distinció entre el petit propietari amb una quantitat menuda de terra, l’arrendatari sotmès a la nova situació de llibertat de mercat, el criat que treballava en una explotació agrària, el jornaler sense terres o el jornaler que posseïa un trosset de terra.

El Problema Jornaler

Un grup extens de llauradors sense terra o amb parcel·les menudes van romandre al camp com a jornalers amb uns salaris molt baixos. El percentatge va augmentar del 32% al 37%.

Els Orígens del Moviment Obrer

Els treballadors van anar prenent consciència del fet de pertànyer a una classe social distinta de la dels patrons. Això va donar origen a una conflictivitat social d’on va sorgir el moviment obrer, en defensa dels drets dels treballadors.

Per tant, les primeres protestes van tenir un caràcter violent, clandestí i espontani, però prompte van començar a organitzar-se.

El Naixement del Moviment Obrer

El 1820, la introducció de màquines noves, que van ser considerades responsables de la pèrdua de llocs de treball, va provocar les primeres accions de protesta.

A Alcoi, es van cremar els telers mecànics i a Barcelona la fàbrica de Bonaplata; accions que coneixem amb el nom de luddisme.

La lluita obrera es va orientar cap a la millora de les condicions laborals i la defensa del dret d’associació. El 1830 va sorgir un primer embrió d’associacionisme obrer.

Es van crear unes societats de protecció mútua en les quals els treballadors pagaven una quota per a sostenir una caixa de resistències destinada a pagar el jornal en cas de malaltia, acomiadament o vaga.

Van tenir lloc les vagues per a pressionar els patrons i l’associacionisme anava en contra de l’oposició dels empresaris i les autoritats governatives que hi van respondre amb la prohibició de les associacions obreres.

L’Expansió de l’Obrerisme

L’associacionisme obrer, que reivindicava sobretot l’augment dels salaris i la disminució de temps de treball, es va estendre per Espanya. El 1855 va tenir lloc la primera vaga general.

Descarregar

PDF Word HTML