Orígens del Nacionalisme Basc i Galleguisme al Segle XIX
Orígens i desenvolupament dels nacionalismes perifèrics
Nacionalisme Basc: Furs, Industrialització i Identitat
El País Basc mantenia els seus furs, principal signe diferenciador, els quals van estar en vigor fins al 1876, moment de la derrota del Carlisme. Després de la Tercera Guerra Carlina es va iniciar la gestació d’un corrent de recuperació de la identitat basca.
Factors clau en l'origen del nacionalisme basc
- L’abolició dels furs.
- El procés d'industrialització de Biscaia.
Aquest procés d'industrialització va generar l’aparició d’una burgesia defensora de la llengua, la cultura i la societat tradicional basques. No obstant això, la immigració generada per la indústria va ser vista pels tradicionalistes com una amenaça a la identitat basca.
Aquesta tensió va donar lloc a la creació del moviment dels èuscars, un moviment cultural de caire religiós i defensor de la societat tradicional, centrat en la defensa de la llengua, la cultura i les tradicions basques.
Sabino Arana i la fundació del PNB
El gran impulsor del nacionalisme basc va ser Sabino Arana. El seu lema era: “Déu i lleis antigues”. Arana era antiliberal, antiindustrialista, catòlic i tradicionalista, i propugnava la independència del País Basc. Segons ell, els responsables del retrocés identitari eren les classes dirigents, la industrialització i el moviment obrer.
L’any 1894, Arana va crear la Societat Euskal Herria, que esdevindria el germen del Partit Nacionalista Basc (PNB).
El Galleguisme: Ruralitat i Renaixença Literària
El Galleguisme es va desenvolupar en una societat predominantment rural, la qual conservava la identitat gallega. Això explicaria la seva escassa penetració entre les classes mitjanes, que consideraven la defensa de les tradicions i la llengua com un signe d’endarreriment cultural i social, identificat amb la pagesia.
La Renaixença Gallega
A mitjans del segle XIX, es va iniciar un corrent que va significar el redescobriment romàntic i literari de la llengua, la història i les tradicions, però amb un caràcter inicialment apolític. Cal destacar la figura de la poetessa Rosalía de Castro.
Els primers discursos galleguistes denunciaven l’abandonament del país, tant per part dels polítics centrals com per la classe dirigent gallega.
Altres Moviments Regionalistes i Particularistes
Els sentiments particularistes es van desenvolupar també en altres regions de la península:
Valencianisme
Reivindicació de la llengua i la cultura pròpies, que va tenir en Teodor Llorente i Constantí Llombart els seus màxims representants.
Aragonesisme
Va tenir els seus orígens a la segona meitat del segle XIX. Cal assenyalar que el regeneracionisme de Joaquim Costa encara no es pot considerar estrictament regionalista.
Andalusisme
El primer impulsor de l'Andalusisme va ser el notari Blas Infante. No va ser fins al final del franquisme quan es va consolidar plenament un sentiment andalusista.