Els orígens de la filosofia grega: de Pitàgores als sofistes

Pitàgores i l'escola pitagòrica

Pitàgores va ser el primer a afirmar que era filòsof. Va néixer a l’illa jònica de Samos i va emigrar al sud d’Itàlia, on fundà un moviment intel·lectual, religiós, moral i polític. El seu objectiu principal era la purificació de l’ànima, tant a nivell corporal com intel·lectual. Els pitagòrics feien una reflexió religiosa sobre l’ànima i defensaven la seva immortalitat i transmigració.

Mentre que els pensadors de l’escola de Milet cercaven el principi material d’on tot emergeix, Pitàgores, en canvi, cerca l’estructura o forma del cosmos. Els pitagòrics, aficionats a la música, van descobrir que aquesta és reductible als nombres i consideraren que tots els objectes del món són reductibles a figures geomètriques; per tant, l’estructura del cosmos és matemàtica.

Heràclit vs. Parmènides

En aquesta època hi havia dues visions contraposades del món:

• Heràclit d’Efes: afirmava que tot està en procés de canvi i que la inestabilitat és la llei de la vida. El foc és la metàfora que expressa el seu pensament: “totes les coses són flames d’un gran foc”.
• Parmènides d’Elea: qüestiona les dades sensorials i afirma que els canvis visibles són una aparença que amaga una permanència més profunda. Sosté que: “si els sentits ens diuen una cosa i la raó una altra, cal que ens refiem més de la raó”. En el seu poema proclama la immutabilitat radical de la realitat i afirma que “l’ésser és i el no-ésser no és”.

Els pluralistes

Empèdocles, Anaxàgores i els atomistes Leucip i Demòcrit fan el primer intent de conciliació. Accepten d’Heràclit que la physis és un procés de canvis constants, però accepten de Parmènides que el que és no pot venir del que no és.

Els sofistes: professors de la democràcia

Els sofistes van ser els professors de la democràcia; van rebutjar les preguntes cosmològiques i es van ocupar de qüestions que afecten l’ésser humà, ensenyant allò que qualsevol home desitjava.

L'Areté i el domini del llenguatge

L'Areté es definia com el domini del llenguatge i la capacitat d’argumentar, persuadir i mostrar les implicacions de cada discurs.

L'escola de Milet

L'escola de Milet va ser una escola de pensament fundada al segle VI aC a la ciutat jònica de Milet, a la costa egèa d'Anatòlia. Estava representada pels filòsofs Tales de Milet, Anaximandre i Anaxímenes. Consideraven que calia que hi hagués un principi unificador (arkhé) i que es podia explicar racionalment el que es coneix en filosofia com el “pas del mite al logos”.