Ortografia catalana: apostrofació, dièresi, diftongs i vocals àtones

L'Apostrofació

Totes les paraules que comencen per vocal o hac i que davant porten els articles el o la, o la preposició de sempre s’apostrofen.

Excepcions de l'Apostrofació

• Les paraules femenines singular que comencen per i/u/hi/hu àtones no es poden apostrofar.
• Casos que presenten confusió: la ira, la Haia, la asimetria...
• Noms de lletra: la ema, la efa...
• Davant de la lletra h aspirada: el Harry Potter.

La Dièresi

Funcions de la Dièresi

1. Fer sonar la u en els grups gu/qu quan els segueix una e/i.
2. Per indicar que dues vocals no poden formar diftong i que les normes de l’accentuació no ens permeten marcar-ho amb un accent.

Excepcions de la Dièresi

• Paraules derivades amb sufixos –isme, -ista: egoisme.
• Paraules derivades amb prefixos anti-, auto-, co-, contra-, re-, semi-.
• Terminacions llatines –us, -um: Màrius.
• Infinitiu, gerundi, condicional i futur dels verbs acabats en –IR.

Els Diftongs Normatius

La primera norma a tenir en compte és que per formar un diftong, la vocal feble I/U mai no podrà ser la vocal tònica de la paraula.

Diftongs Decreixents

A / E / I / O / U + I / U (en qualsevol context)

Diftongs Creixents

1. QU / GU + VOCAL (recorda que si aquesta vocal és una E o una I escriurem QÜE / QÜI / GÜE / GÜI).
2. I + vocal (a principi de mot)
3. vocal + I / U + vocal (entre dues vocals)

Ortografia de la Vocal Neutra

Regla 1: Noms i Adjectius

Els noms i adjectius acabats en vocal neutra:

• Si són masculins: s’escriuen amb –E
• Si són femenins: s’escriuen amb –A

Regla 2: Plural en Vocal Neutra

El plural dels noms i adjectius acabats en vocal neutra s’escriu sempre amb –ES.

Canvis Ortogràfics al Plural

• Ca - ques
• Ça - ces
• Qua - qües
• Ja - ges
• Ga - gues
• Gua - gües

Regla 3: Terminacions Verbals

Les terminacions verbals que acaben en:

• Vocal neutra: s’escriuen amb –A
• Vocal neutra + un altre so: s’escriuen amb –E

Regla 4: Derivats

La vocal tònica del mot primitiu ens indica com hem d’escriure la mateixa vocal (àtona) en els derivats.

Regla 5: Verbs amb Arrel Tònica/Àtona

En els verbs, les formes en què l’arrel és tònica ens indiquen com hem d’escriure la vocal en les formes en què l’arrel és àtona:

Casos Especials de Noms/Adjectius

Cal que tinguis present:

• Alguns masculins acaben en –A:
  • –arca
  • –ista
  • –cida
  • –ta (indica ofici o maneres de ser)
  • –ma
• Alguns femenins acaben en –E:
  • Mots usuals: base, catàstrofe, classe, febre, llebre, frase, higiene, imatge...
  • Mots propis: Carme, Irene, Matilde.
  • Mots cultes i científics: calvície, cúspide, sístole, diàstole, efígie, el·lipse...

Casos Especials de Verbs

• Hi ha 4 formes verbals acabades en vocal neutra que s’escriuen amb –E: corre, vine, obre, omple.
• Els infinitius de la 2a conjugació: -RE
• Verbs de doble arrel (jeure/jaure; treure, traure / néixer, nàixer) s’escriuen A en les formes àtones, i E en les formes tòniques.

Ortografia de la O/U en Posició Àtona

Regla 1: Plural en -OS/-US

Els substantius i els adjectius que fan el plural pronunciat [us] s’escriuen amb la terminació –OS: pisos, boscos, pagesos (recorda que són tots aquells que en singular presenten les terminacions –s, -x, -ç, -sc, -xt, -st, -ig).

Ara bé, s’escriuen –US final els substantius invariables: tipus, cactus i els mots que fan el singular en –u: europeu.

Regla 2: Derivats

En els derivats escrivim la mateixa vocal que té el mot primitiu: pont, pontet / fum, fumejar.

Compte amb els pseudoderivats (boca > bucal).

Regla 3: Formes Verbals

La primera persona singular del present d’indicatiu sempre acaba en -O.

La tercera persona del singular del present d’indicatiu ens indica com cal escriure les altres formes verbals: plora (plorem), juga (juguem).

Excepcions Verbals

• Els verbs collir, cosir, escopir, tossir i sortir fan amb O les formes àtones i amb U les formes tòniques: cosia, cosim, cuso.
• En els verbs poder, voler escrivim amb U el present de subjuntiu i l’imperatiu (pugui, puguis, puguem... vulgui, vulguis, vulguem), la primera persona del present d’indicatiu (puc, vull), i amb O la resta de temps: volem, podem, voldríeu, podríeu.

El Substantiu

El Gènere del Substantiu

Formació del Femení

• Generalment s’afegeix una a al masculí:
  • al·lot - al·lota
  • assistent - assistenta
  • gat - gata
• Afegir a + modificació de la consonant anterior:
  • nebot - neboda
  • amic - amiga
  • llop - lloba
  • serf - serva
  • administratiu - administrativa
  • Marcel - Marcel·la
  • gos - gossa
• Canvi de les vocals e, o, u del masculí per una a:
  • pediatre - pediatra
  • ministre - ministra
  • arquitecte - arquitecta
  • monjo - monja
  • pallasso - pallassa
  • ateu - atea
  • europeu - europea
• Afegint al masculí les terminacions –na, -ina, -essa:
  • orfe - òrfena
  • degà - degana
  • capità - capitana
  • heroi - heroïna
  • Àngel - Angelina
  • tigre - tigressa
  • jutge - jutgessa
• Alguns tenen unes terminacions pròpies (-iu, -òloga):
  • emperador - emperadriu
  • institutor - institutriu
  • ambaixador - ambaixadriu (ambaixadora)
  • filòleg - filòloga
  • psicòleg - psicòloga
• El masculí es forma a partir del femení (nombre bastant reduït de casos). S’afegeix la terminació –ot:
  • abella - abellot
  • bruixa - bruixot
  • llebre - llebrot
  • guatlla - guatllot
  • guilla - guillot
• Masculins i femenins amb una arrel diferent:
  • amo - mestressa
  • ase - somera
  • boc - cabra
  • cavall - euga
  • gendre - nora
  • marrà - ovella
  • porc - truja
  • pare - mare
  • oncle - tia

Substantius amb Gènere Invariable

La mateixa forma serveix per a tots dos gèneres. És el cas dels substantius acabats en -aire, -ista, -cida:

• el/la cantaire
• el/la modista
• el/la suïcida

Hi ha altres substantius d’una sola terminació, molts dels quals provenen d’adjectius: àrab, belga, conserge, jove, màrtir, persa, salvatge, víking…

Noms d'Animals Invariables

Hi ha noms d’animals que són invariables. En aquest cas la indicació del gènere es fa amb l’afegit mascle o femella:

• la balena, la cadernera, el rossinyol, la sargantana…

Substantius que Canvien de Significat

Substantius que canvien de significat segons el gènere:

• el canal (via d’aigua) - la canal (conducte, canonada)
• el canalla (malvat) - la canalla (mainada)
• el casset (magnetòfon) - la casset (cinta)
• el clau (de clavar) - la clau (obrir i tancar)
• el clímax (moment culminant) - la clímax (figura retòrica, etapa final)
• el coma (quadre clínic greu) - la coma (signe puntuació, accident geogràfic)
• el cremallera (ferrocarril) - la cremallera
• el delta (d’un riu) - la delta (lletra de l’alfabet grec)
• un editorial (article) - una editorial (empresa)
• el fi (finalitat) - la fi (el final, l’acabament)
• el guia / la guia (persona) - la guia (document, llibre)
• el levita (persona) - la levita (peça de vestir)
• el llum (l’aparell) - la llum (claror)
• un ordre (contrari de desordre) - una ordre (manament)
• el pudor (modèstia) - la pudor (mala olor)
• un paleta (ofici) - una paleta (eina)
• el planeta (astre) - la planeta (destí d’una persona)
• el salut (salutació) - la salut (estat de l’organisme)
• el son (dormida) - la son (ganes de dormir)
• el talent (moneda, aptitud intel·lectual, disposició d’ànim) - la talent (gana, apetit)
• el terra (sòl, paviment) - la terra (planeta, camp, sorra…)
• el vall (excavació, fossat) - la vall (depressió entre muntanyes)
• el vocal / la vocal (en una junta) - la vocal (lletra)