Ovidi: Vida, Obra i Exili del Gran Poeta Llatí
Biografia de Publi Ovidi Nasó
Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona, al centre d'Itàlia, l'any 43 aC, fill d'una família de l'ordre eqüestre. Va estudiar retòrica amb la intenció de dedicar-se a l'advocacia o a la política; tanmateix, després d'un viatge a Grècia, la seva passió per la poesia va fer que deixés de banda tota aspiració que no fos la literària.
Va conèixer Horaci, Tibul i Properci, i va acabar vinculant-se al cercle literari de Messal·la.
L'any 8 aC va ser exiliat a Tomis, a la costa occidental del mar Negre, per ordre d'August. No en sabem el motiu exacte: oficialment era per castigar la immoralitat dels seus poemes eròtics, però sembla que la causa va ser la complicitat en l'adulteri de la filla d'August o bé la participació del poeta en alguna intriga política. Cap de les sol·licituds de perdó que va adreçar a August i després a Tiberi no van obtenir una resposta favorable. Ovidi va morir a l'exili entre el 17 i el 18 dC.
L'Obra Literària d'Ovidi: Dues Etapes Clau
De la seva obra destaca la producció elegíaca, que publica en dues etapes diferenciades:
Elegies de Joventut: Amor i Mitologia
Durant la joventut, Ovidi va escriure elegies eròtiques i mitològiques:
- Els Amores: Cinc llibres de poemes dedicats als problemes de l'amor mundà, referits a Corina, de ben segur una dona imaginària.
- Les Epistulae Heroidum: Quinze cartes originals pretesament enviades per heroïnes mitològiques als seus amants.
- L'Ars Amatoria: Tres llibres que presenten didàcticament les maneres d'enamorar, de conservar i de consumar l'amor.
- Els Remedia Amoris: Una mena d'epíleg a l'obra anterior, en què el poeta aconsella com superar els mals d'amor.
Obres de Maduresa: Èpica i Calendari Romà
Des de l'any 1 aC fins al 8 dC, Ovidi es va dedicar a compondre un poema èpic de 15.000 versos, les Metamorfoseon libri XV (Les Metamorfosis). Sota un disseny cronològic, fa una narració de 250 mites enllaçats entre ells per personatges o temes comuns, en què hi ha transformacions de déus o d'homes.
Al mateix temps, va començar a escriure els Fasti, una obra en versos elegíacs que pretén explicar l'origen i el significat de les festes del calendari romà. Aquest poema va quedar incomplet a causa de l'exili.
Poemes de l'Exili: Les Cartes Desesperades
Un cop a Tomis, Ovidi va abandonar la temàtica amorosa i va escriure dos reculls de poemes:
- Les Tristia: En cinc llibres.
- Les Epistulae ex Ponto: En quatre llibres.
Aquests poemes prenen forma de cartes desesperades adreçades a amics i coneguts, mitjançant les quals els explica les condicions de vida del seu exili i els sol·licita que intentin obtenir per a ell el perdó de l'emperador.
La Poesia Elegíaca Llatina i el Dístic Elegíac
La poesia elegíaca neix de la imitació no dels elegíacs grecs, sinó més aviat dels epigrames eròtics que conrearen els poetes alexandrins, ja que l'elegia llatina és una poesia de naturalesa sentimental, passional i molt subjectiva que gairebé sempre tracta de temes relacionats amb l'amor.
Els poemes elegíacs es caracteritzen per emprar, pel que fa a la versificació, el dístic elegíac: consisteix en la combinació de dos versos de ritme dàctilic. Una elegia és, per tant, una successió més o menys llarga de dístics elegíacs.
El primer poeta llatí que va conrear el gènere va ser Catul, i el van seguir Tibul i Properci. L'autor més prolífic en aquest gènere va ser Ovidi.