Ovogènesi, Espermatogènesi i Transport de Saba en Plantes | Guia Completa

Biologia16 de set. 20254,23 KB

Processos de Formació de Gàmetes

Un o més oòcits creixen i acaben la primera divisió meiòtica, resultant en un oòcit de segon ordre i un corpuscle polar.
L'oòcit de segon ordre i el corpuscle polar inicien la segona divisió meiòtica, que s'atura en metafase II.
Després de l'ovulació, l'oòcit de segon ordre madura i surt de l'ovari.
Si és fecundat, acaba la meiosi i esdevé un òvul.
Els corpuscles polars es destrueixen.

Durant el desenvolupament embrionari, es formen cèl·lules germinals.
Per mitosi, neixen les ovogònies (fase de multiplicació).
L'ovogònia acumula vitel i augmenta de mida, transformant-se en un oòcit de primer ordre (fase de creixement).
L'oòcit de primer ordre inicia la divisió meiòtica i s'atura en profase I fins a la pubertat.
L'oòcit de primer ordre s'envolta de cèl·lules, formant el fol·licle primari.

Fase de multiplicació: Les cèl·lules germinals fan mitosi i neixen els espermatogonis.
Fase de creixement: L'espermatogoni augmenta de mida, esdevenint un espermatòcit de primer ordre.
Fase de maduració: L'espermatòcit de primer ordre acaba la primera divisió meiòtica, formant dos espermatòcits de segon ordre.
La meiosi II produeix quatre espermàtides.
Les espermàtides es diferencien en espermatozoides mitjançant un procés de diferenciació cel·lular que forma l'acrosoma, els centríols, els mitocondris i el flagel (cua).

La saba bruta, composta per aigua i sals minerals, segueix dues vies principals per arribar al xilema:

Via simplàstica: L'aigua i els ions es mouen per osmosi i transport actiu, havent d'entrar per l'epidermis. Els substrats entren per plasmodesmes (porus de la paret cel·lular que uneixen el citoplasma de les cèl·lules adjacents).
Via apoplàstica: L'aigua i les sals minerals entren per difusió simple a les cèl·lules de l'epidermis, surten i es mouen per l'espai intercel·lular. No obstant això, al costat de l'endodermis hi ha la banda de Caspary, que impedeix el pas directe d'ions i aigua. Així, el pas de substàncies es regula abans d'arribar al xilema.

Succió per transpiració
L'aigua s'evapora pels estomes de les fulles i la tija, creant una pressió negativa. Aquesta pressió fa que l'aigua pugi cap a les fulles a través dels vasos del xilema. El sistema vascular de la tija i l'arrel actua com un conducte continu, succionant l'aigua des de les arrels.
Cohesió i adhesió
Les molècules d'aigua estan unides entre si per ponts d'hidrogen (cohesió). Aquesta cohesió permet que l'aigua pugi en una columna contínua. A més, l'aigua s'adhereix a les parets hidrofíliques dels vasos del xilema (adhesió), facilitant el seu ascens molècula a molècula.
Pressió radicular
La pressió a l'arrel, generada per l'entrada d'aigua per osmosi, empeny l'aigua cap amunt. És una pressió relativament petita, però quan la planta transpira poc (per exemple, de nit), aquesta pressió esdevé més significativa i pot impulsar l'aigua a petites altures.

Al mesòfil fotosintètic, la glucosa produïda passa pels plasmodesmes cap als tubs cribosos del floema.
La glucosa dins dels tubs fa que hi entri aigua per osmosi, augmentant el volum de líquid.
La barreja de glucosa i aigua genera una pressió hidrostàtica elevada, que impulsa la saba elaborada cap als òrgans consumidors (arrels, fruits, brots) on la pressió és menor.
Als òrgans consumidors, la saba elaborada es transporta activament fora dels tubs cribosos. Això fa que la concentració de soluts dins del floema disminueixi i l'aigua surti per osmosi, completant el cicle.