Paisatges Agraris i Activitat Pesquera a Espanya
Paisatge Agrari Mediterrani
Ubicació geogràfica: Ocupa les terres del litoral i del prelitoral mediterrani, les zones de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir, que reben la influència marina.
Relleu: Són llocs de relleu accidentat, però hi ha planes litorals i valls sedimentàries amb sòls fèrtils. El terreny forestal té una extensió important però és poc productiu perquè l'extracció de fusta és escassa.
Clima: Es caracteritza per les precipitacions escasses. La sequera s'aguditza durant l'estiu, quan la temperatura és més alta. Aquestes condicions justifiquen la pràctica d'una agricultura de secà.
Agricultura: En les zones on les temperatures són més suaus i els sòls fèrtils s'hi practica l'agricultura de regadiu, amb tècniques sofisticades de reg com la difusió d'hivernacles, etc.
Ramaderia: A les zones de secà hi predominen la ramaderia ovina i cabruna. La bovina i la porcina tenen caràcter intensiu a Catalunya, perquè estan destinades a abastar la nombrosa població de nuclis urbans.
Estructura agrària: Es caracteritza per explotacions de grandària mitjana, encara que a Andalusia hi predominen els latifundis.
Població: Molt nombrosa, es concentra en pobles grans.
Paisatge Agrari de Muntanya
Els paisatges agraris de muntanya se situen en altituds altes i mitjanes. Són zones de relleu costerut. El clima és fred, amb precipitacions en forma de neu i amb temperatures més baixes.
Les activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen per l'esglaonament dels usos del sòl segons l'altitud i la insolació. A les muntanyes del nord els paisatges són semblants al model alpí. I a les muntanyes del sud els conreus s'esglaonen fins als 1500 i 2000 metres a la part solana.
L'explotació forestal es basa en l'aprofitament dels faigs i dels castanyers, la fusta dels quals és molt apreciada. La ramaderia és bovina i ovina, criada de manera extensiva.
L'estructura agrària és de petites propietats d'àrees conreades en valls i al peu de les muntanyes, mentre que moltes superfícies forestals continuen sent de propietat municipal.
El poblament és escàs i es concentra en petits nuclis de les valls. Alguns boscos s'han aclarit en nivells baixos per a pastures. Actualment els paisatges de muntanya estan canviant sensiblement a causa de l'impacte del turisme i l'abandonament quasi total de les activitats agràries, de les quals es manté l'explotació ramadera.
Paisatge Agrari de les Canàries
Factors físics: L'arxipèlag té un relleu costerut, per tant, s'han d'aprofitar per a l'agricultura barrancs, cims i vessants. El clima és càlid subtropical, amb tan poca pluviositat que els conreus, de vegades, s'han de fer sota arenats artificials perquè conservin al màxim la humitat.
Sistemes agrícoles i ramaders: El primer producte continuen sent els plàtans, la producció més gran la tenen Tenerife i la Palma. El segon producte són els tomàquets d'exportació i després les patates.
La ramaderia més nombrosa és la de bestiar cabrum, que els darrers anys ha augmentat en més d'un 35%, el segueix el bestiar oví, mentre que el boví i el porcí estan en retrocés.
Estructures agràries: En zones de llarga tradició d'economia la propietat és petita, en canvi a la costa hi ha propietats extenses destinades a la comercialització de la producció.
Explotació forestal: Actualment no, bona part de la superfície forestal està protegida, ja que van patir tales abusives per poder-los explotar en el passat.
La Política Agrària de la Unió Europea
La Política Agrària Comunitària
Al començament va potenciar l'agricultura amb la finalitat d'aconseguir abastar els països comunitaris i fer pujar les rendes agràries, per això es subvencionaven els productes i es compraven els excedents. Espanya va entrar en la CEE just quan van canviar de política, la qual cosa va suposar una desorientació per als agricultors, que havien fet un gran esforç per intensificar la seva producció.
L'any 2003 la Política Agrària Comú (PAC) va modificar l'orientació en favor d'una competitivitat més gran i una adaptació a la demanda i va restringir les ajudes econòmiques. A Espanya va suposar la desaparició d'àrees de conreus subvencionats com ara el tabac o el cotó.
Per al període 2014-2020 la UE va assignar a Espanya una ajuda de / milions d'euros a través del programa Nacional del Desenvolupament Rural, aquest programa tenia tres clars objectius:
- Augmentar la productivitat de l'agricultura i de la silvicultura
- Desenvolupar la indústria agroalimentària
- Millorar el medi ambient i l'entorn rural
Les Ajudes a l'Agricultura
Actualment, des de les PAC, es concedeixen ajudes tant per a joves agricultors com per a vells, com ara l'assistència a la jubilació.
L'Activitat Pesquera
Caladors dels Vaixells de Pesca Espanyols
La flota pesquera espanyola fa anys que busca caladors rics en altres llocs. Al mar del Nord hi feinejaven tradicionalment les flotes d'altura del Cantàbric i de Galícia, però la Unió Europea ha establert limitacions de captures i temporades de veda. Les aigües de Terranova són freqüentades pels vaixells espanyols de gran altura.
Els vaixells espanyols també pesquen en aigües del corrent fred que circula per les costes orientals de les Canàries.
La Pesca a Espanya
Regió Nord-est: És la regió més important, tant pel volum de pesca desembarcada com pel valor que té. El port de Vigo és el primer d'Espanya i on té la base una bona part de la flota congeladora i bacallanera.
Regió Cantàbrica: S'estén des del riu Eo fins al Bidasoa i és la segona en tonatge de pesca desembarcada.
Regió Mediterrània: Té ports pesquers poc actius. Són pobres en pesca i han d'importar peix durant l'època turística.
Regió Canària: Hi ha el port important de Las Palmas i el d'Arrecife. S'hi practica la pesca d'altura i de gran altura a les costes africanes.
Regió Sud-atlàntica: S'estén d'Ayamonte a La Línea de la Concepción i comprèn els ports de Cadis, Huelva i Algesires, on es desembarquen espècies de gran valor econòmic.
Política Pesquera Comunitària
Amb l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea es va aconseguir un límit de pesca important en aigües comunitàries i un acord pesquer amb el Marroc. La Unió Europea ha fixat per al període 2014-2020 un nou fons europeu marítim i de la pesca que preveu l'ajuda econòmica als estats.
Però les ajudes no es poden utilitzar per augmentar la capacitat de pesca perquè la política pesquera comuna pretén fer una explotació sostenible del medi marí i dels recursos i fomentar el cultiu d'espècies per mitjà del sistema de l'aqüicultura.