Paisatges Agraris d'Espanya: Classificació i Característiques

Classificació dels Paisatges Agraris a Espanya

1. Paisatge Agrari Interior

Comprèn les terres interiors de Castella i Lleó, Castella-la Manxa i les depressions de l'Ebre i el Guadalquivir. Hi predominen les zones planes amb una altitud elevada a la Meseta.

Clima i Usos del Sòl

• El clima és de tendència continental amb temperatures estivals altes i hiverns freds amb glaçades freqüents.
• La falta de precipitacions en gairebé totes aquestes zones limita el tipus d'agricultura i el creixement dels boscos.
• Terreny forestal escàs amb conreus herbacis i pastures.

Conreus i Ramaderia

Les terres d'interior tenen en comú el conreu de cereals amb rotacions de conreus de tipus biennal o triennal. Actualment, el cereal principal és l'ordi, amb una feina de camp molt més mecanitzada. A les zones de secà hi predomina el bestiar oví.

Estructura Agrària i Població

Tradicionalment, l'estructura agrària era de terres molt parcel·lades amb una densa xarxa de camins centrada en pobles grans. La població és escassa i hi predomina la població envellida a causa d'un èxode elevat. L'hàbitat es concentra tant en petits nuclis rurals com en ciutats de llarga tradició agropecuària.

2. Paisatge Agrari Mediterrani

Ocupa les terres del litoral i prelitoral mediterrani, depressions de l'Ebre i el Guadalquivir que reben la influència marina, i les Illes Balears. La majoria són llocs de relleu accidentat i el terreny forestal és poc productiu.

Clima i Conreus

• El clima es caracteritza per les precipitacions escasses. La sequera s'aguditza durant l'estiu, quan les temperatures són altes.
• Els conreus principals són els cereals, la vinya i les oliveres, que formen la triologia mediterrània.
• En les zones on les temperatures són més suaus es practica l'agricultura de regadiu. Els conreus principals són les hortalisses primerenques, els cítrics a les hortes de Llevant i els fruiters tropicals.

Ramaderia i Estructura

• La ramaderia caprina és extensiva a les zones de secà. La bovina i porcina tenen un caràcter intensiu a Catalunya.
• L'estructura agrària es caracteritza per explotacions de grandària mitjana, encara que a Andalusia hi predominen els latifundis.
• La població és nombrosa i es concentra en pobles grans.

3. Paisatge Agrari de Muntanya

Es situa en altituds altes i mitjanes. El clima és fred amb precipitacions en forma de neu, amb contrast entre el vessant sud i el nord.

Activitats i Usos del Sòl

Les activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen per l'esglaonament dels usos del sòl segons l'altitud i la insolació.

• L'explotació forestal es basa en l'aprofitament dels faigs i castanyers, amb una fusta molt apreciada.
• La reduïda extensió d'àrees conreades es troba en valls i al peu de les muntanyes.

Poblament i Evolució

El poblament és escàs i es concentra en petits nuclis de les valls que articulen les comunicacions. Les valls i terres del peu de la muntanya estan parcel·lades i separades per tanques i camins arbrats. Actualment, el paisatge de muntanya està canviant a causa del turisme i l'abandonament de les activitats agràries, tot i que es manté l'explotació ramadera.

4. Paisatge Agrari de les Canàries

H4.1. Factors Físics

• L'arxipèlag, de sòls volcànics, té un relleu costerut. Per a l'agricultura s'han d'aprofitar barrancs, cims i vessants.
• Clima càlid subtropical i poca pluja.

H4.2. Sistemes Agrícoles i Ramaders

Per augmentar el rendiment, s'han instal·lat superfícies importants de conreus protegits sota plàstics, que aconsegueixen bones collites:

• Hortalisses, tomàquets d'exportació i fruiters a Gran Canària.
• Fruiters i plàtans a Tenerife.

La ramaderia més nombrosa és la del bestiar cabrú, mentre que el boví i el porcí estan en retrocés.

H4.3. Estructures Agràries i Població

• La propietat és variada: petita en zones de tradició d'economia de subsistència i gran a la costa.
• La població agrària està en retrocés i la dedicada a la pastura és una població envellida.
• L'hàbitat rural és concentrat.

H4.4. Explotació Forestal

Els boscos canaris van patir unes tales abusives per poder-los explotar o aconseguir més espai agrícola. Avui, una bona part de la superfície forestal està protegida.