Paisatges naturals i culturals

Anticicló (A)

Masses d'aire originades per l'efecte del corrent en jet o per l'existència de masses d'aire fred i dens. Són zones d'altes pressions (entorn 1015 hPa). L'aire es mou en sentit horari i tendeix a baixar.

Aridesa

Terme que indica sequedat, manca d'humitat. L'índex d'aridesa estableix la relació entre les pluges i el poder dessecant de l'evaporació representada per les temperatures.

Corrent en jet

Fluxos d'aire que circulen d'oest a est en la mateixa direcció de rotació de la terra a uns 12000 metres (estratosfera). Fa de divisòria entre les masses d'aire fredes del pol nord i les masses d'aire calent subtropicals.

Cabal fluvial

Quantitat d'aigua que travessa una secció d'un riu en la unitat de temps.

Curs fluvial

Recorregut d'un riu des del naixement fins a la desembocadura.

Depressions (D)

Masses d'aire originades per l'efecte del corrent en jet o per l'existència de masses d'aire calent. Presenten baixes pressions (inferiors a 1015 hPa). L'aire es mou en sentit antihorari, és lleuger i tendeix a pujar; conforme puja es va refredant i condensant la humitat que conté, formant núvols que originen pluges. Són indicadors d'inestabilitat.

Desertització

Procés natural mitjançant el qual una regió evoluciona cap a unes condicions morfològiques, climàtiques i ambientals pròpies del desert.

Desertificació

Procés gradual de degradació del sol pel qual un sol fèrtil passa a ser un sol estèril. És conseqüència de la destrucció de la coberta vegetal, erosió del sol i manca d'aigua a causa de l'activitat humana.

Estiatge

Període de cabal mínim.

Isòbares

Línies que uneixen els punts que registren una pressió atmosfèrica idèntica. Els vents tendeixen a igualar les pressions existents entre dos llocs.

Isotermes

Línies que uneixen els punts que registren les mateixes temperatures en un moment determinat.

Isohietes

Línies que uneixen els punts que registren les mateixes precipitacions en un moment determinat.

Landa

Zones de vegetació densa de matollar on abunda el bruc, la gatosa i la ginesta.

Massa d'aire polar marítim

Procedent de l'oceà Glacial Àrtic, produeix un descens ràpid i notable de les temperatures, gran inestabilitat, nevades a l'hivern i pluges a l'estiu.

Massa d'aire polar continental o siberià

Originada al centre i al nord de l'espai eurosiberià. Masses d'aire sec i molt fred.

Oscil·lació tèrmica

També s'anomena amplitud tèrmica. És la diferència entre la temperatura més baixa registrada i la temperatura més alta.

Temps atmosfèric

Estat de l'atmosfera en un lloc i en un moment determinat.

Massa d'aire

Porció d'aire amb unes característiques pròpies de temperatura, humitat i pressió.

Règim fluvial

Variació de la quantitat d'aigua o cabal d'un riu al llarg d'un any.

Torrencials

Aplicat a les precipitacions, són pluges molt freqüents o abundants que poden produir inundacions quan cauen amb molta intensitat en un espai de temps molt curt.

Els paisatges naturals i culturals

Acció antròpica

Que és produït per l'acció dels éssers humans.

Auditories ambientals

Informe independent per obtenir informació ambiental i avaluar-ña per tal que es compleixi la legislació vigent.

Avaluació de l'impacte ambiental

Estudi per predir les conseqüències ambientals d'un projecte o actuació (com una autopista o una presa) i propostes per minimitzar-ne els efectes sobre el medi.

Biocapacitat

Capacitat d'una àrea específica biològicament productiva de generar un proveïment regular de recursos renovables i d'absorbir els residus del consum. Quan l'empremta ecològica d'una regió supera la seva capacitat biològica vol dir que se n'està fent un ús no raonable.

Biodiversitat

Varietat d'éssers vius que hi ha sobre la terra o sobre una regió determinada de resultes d'un procés natural de milers d'anys. És garantia i exponent del benestar i de l'equilibri a la biosfera.

Conveni Europeu del Paisatge (CEP)

Primer tractat internacional específic del paisatge. Va ser redactat l'any 2000 i ratificat per Espanya l'any 2007, comprometent les administracions públiques i particulars a la protecció d'aquest. Va comportar la redacció, a Espanya, del Pla Nacional del Paisatge Cultural.

Ecosistema

Comunitat natural unitària o almenys homogènia integrada per uns determinats éssers vius (animals, plantes, bacteris), uns components abiòtics (l'ambient físic) i uns fluxos d'energia i materials.

Paisatge cultural

És el resultat de la interacció en el temps de les persones i el medi natural, l'expressió de la qual és un territori percebut i valorat per les seves qualitats culturals, producte d'un procés i suport de la identitat d'una comunitat.

Parc nacional

Àrees on els ecosistemes naturals estan poc alterats i, a causa de la seva bellesa o per raons de representativitat, posseeixen grans valors ecològics, estètics, educatius i científics, la conservació dels quals mereix una atenció preferent. Zona no compatible amb les activitats humanes.

Parcs naturals

Àrees on els ecosistemes naturals estan poc alterats i, a causa de la seva bellesa o per raons de representativitat, posseeixen grans valors ecològics, estètics, educatius i científics, la conservació dels quals mereix una atenció preferent. Aquestes àrees sí que són compatibles amb les activitats humanes (habitatge, cert tipus d'agricultura i ramaderia, turisme..) però sota un estricte control.

Pla Nacional del Paisatge Cultural

Pla elaborat amb la finalitat de salvaguardar els paisatges rellevants per la seva significació cultural i projectar el patrimoni cultural socialment i econòmicament.

Protocol de Kyoto

Acord internacional que té com a objectiu limitar les emissions de gasos que provoquen l'escalfament global.

Reserva de la biosfera

Àrees representatives dels diferents hàbitats del planeta, tant ecosistemes terrestres com marins. La seva funció és la conservació i protecció de la biodiversitat.

Xarxa natura 2000

Inclou tots aquells ecosistemes que tenen algun nivell o altre de protecció legals segons les directives de la UE, a fi de garantir la biodiversitat i la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres.

Efecte hivernacle

Escalfament de la superfície terrestre produït per la retenció d'una part de l'energia solar en les capes superiors de l'atmosfera.

Escalfament global

Pujada de temperatures de l'atmosfera. Pot estar produït per causes naturals o antròpiques.

Empremta ecològica

Indicador de sostenibilitat que resumeix, per a cada individu, quina és l'àrea necessària per produir els recursos que utilitza i per assimilar els residus que genera. El seu objectiu és avaluar l'impacte sobre el planeta d'una manera de viure determinada.

Impacte ambiental

Impacte que els canvis econòmics i socials tenen sobre el medi ambient.

COP 21

Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic realitzada a París.

Puja àcida

Precipitació en forma de pluja d'elements contaminants (àcid sulfúric i àcid nítric). Produint l'acidificació del sol, aigües superficials i dels aqüífers, i la corrosió d'edificis, monuments i construccions.

Biocapacitat

Capacitat d'un àrea per generar recursos renovables i absorbir els residus resultants del seu consum.

Els recursos i l'energia.

Confederacions hidrogràfiques

Entitats adscrites al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se'ls ha assignat.

Conveni Ramsar

Acord internacional creat el 1971 per a la protecció de les zones humides.

Aqüífers

Reserva natural d'aigua subterrània.

Energia primària

Energia disponible a la naturalesa abans de ser convertida o transformada. Existeixen dos grans grups renovables (hidràulica, solar, eòlica, biomassa i tèrmica) i no renovables (petroli, carbó, gas i urani).

Carbó de coc

Combustible obtingut a partir de la transformació del carbó. Molt utilitzat en industria com la siderúrgica.

Hidrocarburs

Compost orgànic fet servir com a combustible. Quan és extret en estat líquid s'anomena petroli. Quan es extret en forma de gas s'anomena gas natural.

Font d'energia renovable

Energia la qual la seva tassa de regeneració és superior a la velocitat de consum. Per tant és, teòricament, inesgotable.

Font d'energia no renovable

Energia la qual la seva tassa de regeneració és inferior a velocitat de consum.

Combustible fòssil

Combustibles originats per la descomposició de matèria orgànica de fa milions d'anys transformada per la pressió i la temperatura produïdes per les capes de sediment acumulades. Principalment destaquem el petroli, el gas natural i el carbó.

Biomassa

Matèria orgànica d'origen vegetal o animal, incloent els residus i desfets orgànics, susceptible de ser aprofitada energèticament.