Paisatges i vegetació a Espanya

Tipus de paisatge

- Paisatge amb predomini dels elements abiòtics:

Als paisatges d'alta muntanya o als desèrtics, la vegetació hi és mínima, de manera que el clima i el relleu són els elements modeladors principals.

- Paisatge amb predomini dels elements biòtics:

Són paisatges marcats per la presència determinant de la vegetació i, molt menys, de la fauna. Els paisatges vegetals són els que ofereixen més variants i en conseqüència els que solen ser identificats com a paisatges naturals.

Els paisatges vegetals a Espanya

A Espanya la diversitat climàtica i altitud fa possible l'existència de tipus de vegetació molt variants. La vegetació és el component principal dels paisatges naturals, on es combinen amb altres.

El paisatge vegetal oceànic

A Espanya aquest tipus de paisatge ocupa la zona amb més influència del clima atlàntic: Galícia i la serralada Cantàbrica. S'estén a altres zones muntanyoses, com ara els Pirineus, el sistema central, el sistema Ibèric i la serralada Litoral Catalana. Quan les condicions ambientals són favorables, el bosc temperat oceànic assol·eix un desenvolupament en alçada d'uns 30m. Les espècies típiques són el roure i el faig.

La biodiversitat al territori espanyol: factors

- Situació: extrem sud-occidental d'Europa --> domini atlàntic i mediterrani + macaronèsic a les Canàries.

- Efecte refugi:

· Glaciacions --> nord d'Espanya.

· Nivell del mar --> flora i fauna africana.

- Sistemes muntanyosos: altitud --> graduació vegetal.

Acció antròpica: efectes (acció humana)

- Dels boscos ho han substituït per camps de conreu.

- Expansió d'àrees urbanes.

- Construcció d'infraestructures i equipaments.

Paisatge mediterrani

Ocupa la major part de la superfície peninsular. L'alzinar i les sureres formen el bosc típic mediterrani. Escleròfil (bosc mediterrani) està preparat per suportar calor i sequera estiuenca. Té un desenvolupament lent; la vida de les alzines i de les sureres pot ser de 7 a 8 segles. L'acció de l'ésser humà ha provocat la regressió de l'alzinar i la gran expansió del matorral, aquest matollar està format per maquies, garrigues i estepes. La composició del matollar varia segons els nivells de sequera que hagi de suportar i el tipus de sòls on creix.

Paisatge vegetal de les Canàries

La vegetació canària és escassa i està adaptada a una aridesa molt intensa. Diferents pisos altitudinals, creats pels vents, corrents marins i el pendent dels relleus: - Sota els 400m s'hi adopta a la sequera i als terrenys alts. Espècies: tabaiba i el cardó. - Per damunt, creixen boscos de savines, palmeres i dragons. - A les zones més humides de 600 i 1200m muntanya verd, s'hi troba la laurisilva, varietat d'espècies com el bruc. - Per damunt dels 1500m del nord i dels 800-100m al sud hi ha l'àrea del pi canari, a vegades barrejada amb estepes.

Efecte hivernacle

L'energia solar escalfa la superfície terrestre, que retorna a l'espai una part d'aquesta energia, mentre que la resta és detinguda pels gasos de les capes superiors de l'atmosfera, això provoca l'escalfament.

Escalfament global

L'escalfament global de la temperatura té un efecte directe als oceans, provoca el desglac de grans plaques glaçades a les zones àrtica i antàrtica.

Espais naturals protegits

- Parcs nacionals: àrees on els ecosistemes estan poc alterats i pel seu valor cal protegir-los. Contradicció: augment de visitants en aquestes àrees.

- Parcs naturals: valor natural compatible amb les activitats humanes.

- Reserves naturals: protecció especial per la fragilitat o raresa de l'ecosistema.

Factors que influeixen sobre els climes

L'anticicló de les Açores és el principal centre d'acció meteorològica del territori espanyol, és una zona d'emergència d'aires, massa d'aires tropical marítima. També són responsables de la massa d'aire tropical, continental o sahariana. A l'estiu l'anticicló de les Açores, càlid i sec, domina una gran part del territori peninsular i les Balears. L'aire procedent del desert del Sàhara arrossega partícules de pols, quan hi ha precipitacions es produeix l'anomenada pluja de fang, o quan hi ha partícules de fang que es troben a l'aire, ocasiona la calima. Les depressions atlàntiques. Els reajustaments termodinàmics entre latituds polars i tropicals. El comportament semi-autònom de la Mediterrània occidental. La forma i el relleu de la península Ibèrica.

Vegetació mediterrània: plantes de fulla perenne i esclerofila, alzina, l'olivera, el garric.

Vegetació muntanya mitjana: a l'estiu l'aigua afavoreix als boscos esponerosos i ombròssols, amb arbres de gran alçada i fulles grans i tendres. A l'hivern les temperatures baixen i fan que les planes perdin les fulles.

Clima continental o d'interior d'influència mediterrània

Les pluges són escasses tot l'any, els hiverns són molt freds, a l'estiu és molt calorós i sec. Les precipitacions són escasses, i més a l'estiu.

Clima mediterrani

Característiques: estius calorosos i secs, hiverns suaus, pluges no gaire abundants, de vegades poden ser torrencials sobretot a la tardor.

Les fonts demogràfiques

- El cens: és el recompte de la població d'un país, aporta informació sobre el volum de la població, la composició per sexe i edats, l'estat civil, etc.

- El padró municipal: registre de la ciutat, naixements, defuncions i canvis de residència en el municipi.

- Registre civil: compta naixements, matrimonis i defuncions.

La demografia no només analitza la població del passat i la d'ara, sinó que també estudia la població del futur mitjançant les projeccions de població.

El moviment natural de la població

La natalitat

A partir de l'any 2000 hi va haver un repunt de la natalitat fins al 2008, va assolir una taxa de 11,7%, la més enregistrada des del final de la dècada del 1980. Causes: arribada a l'edat fèrtil de les dones nascudes els anys amb més creixement demogràfic i l'arribada massiva d'immigrants estrangers joves.

La mortalitat

Durant el segle XX la mortalitat a Espanya va baixar a causa de la davallada important de la mortalitat infantil i de l'augment de l'esperança de vida. 1985 es va registrar un lleuger augment a causa del progressiu envelliment de la població.

L'envelliment de la població

L'envelliment de la població a qualsevol societat és un procés inevitable i desitjable, perquè està relacionat amb una millor qualitat de vida. La causa d'aquest envelliment és doble: la baixa natalitat i l'augment de l'esperança de vida de la població.

Zones més poblades: a prop de la costa i als valls adjacents.

Zones menys poblades: Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Aragó, Extremadura i Galícia.