Paisatges vegetals: oceanic i mediterrani

PAISATGE VEGETAL C OCEANIC

Correspon a la regió floral eurosiberiana. Les formacions vegetals característiques són el bosc caducifoli, la landa i el prat.

a) El bosc caducifoli

És dens i està construït per arbres alts, de tronc recte i llis i de fulla gran i caduca. Al sotabosc creixen falgueres i molses en un ambient ombrívol. Espècies característiques: el roure i el faig. El faig necessita molta humitat, no tolera bé el calor però sí el fred, per tant es troba a la serralada Cantàbrica i Pirineus. El roure necessita menys humitat i no tolera ni el fred ni la calor, se situa a altituds més baixes.

L'acció humana ha comportat canvis en la vegetació: s'ha reduït l'extensió del bosc, s'hi han introduït espècies secundàries d'aprofitament agropecuari com el castanyer, s'han repoblat boscos amb arbres de creixement ràpid i de bon aprofitament com el pi i l'eucaliptus.

b) La landa i els prats

La landa és una vegetació densa de mates i arbusts, pot ser de poca alçada o fins a 4 m. Espècies més abundants: el bruc, l'argelada i la ginesta. Apareix com a degradació del bosc caducifoli. Els prats són una vegetació herbaica que ocupa grans extensions de terreny en els paisatges oceanics.

PAISATGE VEGETAL C MEDITERRANI

Aquest tipus de paisatge correspon a la regió floral mediterrània. Les formacions vegetals són el bosc perennifoli i les zones de mates i arbusts.

a) Bosc perennifoli

És un bosc poc dens. Està format per arbres d'alçada mitjana amb tronc sinuós, gros i rugós i amb la fulla perenne. Té un sotabosc molt ric. Les espècies més característiques són: l'alzina, la surera. L'acció humana ha comportat canvis en la vegetació natural del bosc perennifoli: s'ha reduït l'extensió del bosc, s'hi han fet modificacions per a l'ús agropecuari amb el sistema de devesa, s'han estès les repoblacions.

b) El matoll

És el resultat de la degradació del bosc a mans de l'ésser humà. Hi ha tres tipus de matolls: la maquia, la garriga i l'estepa.