Fricatives i africades palatals: ensordiment, sonorització i emmudiment

Resum

El document explica el comportament fonètic de les oclusives, fricatives i africades en català segons la posició dins o al final de mot i davant de pausa. Hi apareixen els fenòmens d'ensordiment, sonorització, emmudiment i sensibilització, amb exemples concrets. També inclou un petit repàs de les tipologies d'oracions interrogatives i imperatives.

Punts clau

En posició final de mot o davant de pausa, les oclusives, fricatives i africades són sempre sordes.
Dins de mot o en posició final, aquestes consonants són sordes o sonores segons si el so següent és sord (ensordiment) o sonor (sonorització).
En posició final de mot, les fricatives i africades són sonores davant d'un mot que comença per vocal, a diferència de les oclusives.
Emmudiment és la no pronúncia d'un so (menjar, ahir, arbre); sensibilització és el fenomen contrari, en què es pronuncien sons en determinades posicions.
La majoria de dialectes elideixen les oclusives darrere de [m], [n] i [l] (camp, amb, alt) i la r cau en posició final de mot aguda (cantar, clar, por).

Posa't a prova

Emmudiments – menjar, sumand, recordar, centpeus, Pendent, senyor.

Sensibilització – sentir-hi, vint-i-dos,

Ensordiment - club, observa, sud.

Com són les Oclusives, les fricatives i les africades en posició final de mot? Són sordes. Són sordes o sonores Segons si el so que les segueix és una consonant sorda (ensordiment) o sonora (sonorització).

Com són les Oclusives, les fricatives i les africades davant de pausa? Són sempre sordes.

En posició final de mot o davant de pausa, les consonants Oclusives, fricatives i africades són sempre sordes. / Les oclusives, fricatives i Africades en posició interior o final de mot són sordes o sonores segons si el So que les segueix és una consonant sorda (ensordiment) o sonora (sonorització). / En posició final de mot, les fricatives i les africades es pronuncien Sonores davant d’un mot que comença per vocal, a diferència de les oclusives, Que sempre són sordes en aquest context.

lloc i mag [k] / braç i jazz [s] / mig i despatx [t∫] / capficar [p] / capgirar [b] / gos fidel [s] / gos dòcil [z] / plats plens [ts] / plats bruts [dz] / els avis [z] / escabetx exquisit [dʒ].

La majoria de dialectes elideixen les oclusives darrere De [m], [n] i [l] – camp, amb, cantant, alt, dividend.

La consonant r cau en la majoria de parlars en posició Final de mot agut – cantar, clar, por, madur.

Ensordiment - dins d'una paraula, quan una Oclusiva sonora o una fricativa sonora van seguides d'una consonant sorda. Exemples: absolució (la b sona [p] sorda), observa, club.

Emmudiment - és la denominació que rep la no pronúncia d'un so. Menjar, ahir, arbre.

Sensibilització - fenomen contrari de l'emmudiment. És el fenomen fonètic que fa que es pronunciïn determinats sons en determinades Posicions. Sant Andreu, Sant Antoní.

Oracions declaratives o enunciatives – Ha arribat l’Anna.

Interrogativa

Parcial (qualsevol resposta menys sí o no) Què menges? Com estàs? Què fas?

Total (resposta sí o no) Són les cinc? Confirmatòria – Oi que Vindràs?

Retòrica (no espera resposta) Vols callar? Pots callar? Vols un Paper verd?

Reiterativa (QUE davant tot i que no faci falta) Que et fa mal la panxa? Que ja has vist la pel·lícula?

Imperativa o exhortativa – Tu renta els plats i jo els Esbandeixo, Que t’estiguis quieta!, No està permès fumar. NO SÓN IMPERATIVES TOT I QUE HO SEMBLIN: Podrien fer el favor d’esperar Un moment a la sala, S’han esperat a la sala?, Li ha ordenat que surti d’aquí Immediatament.

Preguntes freqüents

Què és l'ensordiment en català?

És el fenomen pel qual una oclusiva sonora o una fricativa sonora es pronuncien sordes quan van seguides d'una consonant sorda dins d'una paraula. Per exemple, en absolució la b sona [p] i en club la b sona sorda.

Què és l'emmudiment?

És la denominació que rep la no pronúncia d'un so. Exemples del document són menjar, ahir i arbre.

Quan es pronuncien sonores les fricatives al final de mot?

En posició final de mot, les fricatives i les africades es pronuncien sonores davant d'un mot que comença per vocal, mentre que les oclusives són sempre sordes en aquest context.