Palau de la Música Catalana: Arquitectura, Art i Simbolisme
L'Espai Interior del Palau de la Música Catalana
L'espai interior es divideix en tres blocs fonamentals: la part d'accessos, l'auditori i l'escenari, components que assoleixen la unitat gràcies a la seva ornamentació.
Accessos i Vestíbul
D'entrada, s'evita qualsevol separació entre l'exterior i l'interior. Des de dins, sempre s'està en contacte amb els ambients externs. S'aconsegueix una interpenetració d'espais a tot l'edifici gràcies a la profusió de portes, finestres i mampares de vidre. Destaca l'ampli vestíbul que dona pas a dues escales monumentals flanquejades per fanals. També ressalta el cromatisme present en les baranes de vidre groc i transparent, i en el sostre decorat amb rajoles brillants.
L'Auditori i els seus Detalls
L'accés a la platea és presidit per una gran troballa arquitectònica: tres balcons d'una ideal façana interior. A l'auditori es troben l'escenari, el pati de butaques i les llotges. Tots aquests espais s'integren en un conjunt articulat. Els murs laterals estan gairebé del tot coberts per vitralls policroms amb decoració de flors. Al segon pis apareixen alternativament l'escut de Catalunya i la Creu de Sant Jordi. A la sala principal, destaca el gran vitrall emplomat multicolor del sostre en forma de cúpula invertida, que actua com a gran làmpada i aporta llum natural a l'interior. Els vitralls laterals i la cúpula aporten una lluminositat extrema.
Transició i Escenari
La transició entre el pati de butaques i l'escenari ve marcada per dos grups escultòrics: l'un representa la música popular catalana i l'altre, la música culta. Al fons de l'escenari, unes figures femenines toquen diversos instruments.
Significat i Funció del Palau de la Música
Propòsit i Finançament
El Palau de la Música Catalana va ser construït per acollir la seu de l'Orfeó Català i per exercir de sala de concerts. Fou sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música.
Simbolisme i Renaixença
El fort caràcter de l'Orfeó va fer que el Palau adquirís un fort simbolisme. La participació dels artistes catalans més carismàtics, la utilització de materials populars i les referències contínues a la pàtria catalana van fer de l'edifici tot un emblema patriòtic, estretament lligat al moviment cultural de la Renaixença.