Palau de la Música Catalana: Art, Símbol i Nacionalisme
Palau de la Música Catalana: Un Símbol de la Cultura Catalana
A la confluència de les dues façanes hi ha un conjunt escultòric de Miquel Blay, que és l’al·legoria de la música catalana, composta per dues parts: La llar, a través d’unes figures femenines i infants, i El món del treball, on veiem un operari, un pagès i un pescador, que sostenen la musa de la cançó. Tot el conjunt està presidit per Sant Jordi, el patró de Catalunya.
L’interior es divideix en 3 blocs fonamentals: els accessos, on se situen les escales monumentals; l'auditori, on hi trobem el pati de butaques i les llotges; i l’escenari.
L’element central és la sala d’audicions, que és com una caixa de vidre, i que té una sonoritat excel·lent gràcies a l’estructura de l’edifici, trencant amb la tradició d’un escenari tancat. En la decoració hi ha un bust d’Anselm Clavé, que representa la música popular, i un bust de Beethoven, que representa la música culta.
El fons de l’escenari també està molt decorat amb bustos esculpits completats per cossos de mosaic, units per garlandes, que representen les muses de la música.
Presidint la sala de concerts hi ha una claraboia de vitralls, en forma de cúpula invertida, que fa de làmpada.
Anàlisi Conceptual
És una manifestació de l’orgull nacionalista de la burgesia catalana del moment.
Es construeix com a seu de l’Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, i es va convertir en una de les construccions més emblemàtiques.
La funció és la de seu de l'Orfeó Català i sala de concerts. Té un gran valor simbòlic en quant a la catalanitat, cosa que es demostra en els autors que hi van participar, els elements constructius populars, les contínues referències a la pàtria catalana, etc. Així doncs, és un símbol del catalanisme i una clara declaració d’amor a la cultura popular catalana.
Influències Arquitectòniques
Té influència del gòtic en l'alliberació del mur i l’horror vacui. Està influenciat en els elements constructius populars catalans com la volta catalana. A més, té influència d’altres models, com l’Escola de Chicago o l’Arquitectura del Ferro. Obres amb les que es pot comparar: l’Auditori de Chicago, l’Hospital de Sant Pau...