Panorama de la Literatura Moderna i Contemporània: Corrents, Autors i Obres Clau

Fernando Pessoa i els Heterònims (1888-1935)

Fernando Pessoa va néixer a Lisboa. Va tenir una vida difícil per les dificultats econòmiques i els problemes psicològics que patia. Va treballar de traductor i alhora col·laborava en diverses publicacions relacionades amb les avantguardes i el simbolisme. Va publicar les seves obres amb altres noms com: Álvaro de Campos, Alberto Caeiro i Ricardo Reis. Ell explica que no són pseudònims, sinó heterònims, perquè no són noms falsos sinó autèntics personatges fora de la seva vida. Cadascun dels heterònims representa un personatge amb una narrativa i un estil propi. Per això és difícil parlar d'estil i temes en Pessoa. Així i tot, es distingeixen unes constants: l’escepticisme i la malenconia. El seu veritable mèrit fou introduir a Portugal els diferents corrents literaris del moment, el modernisme i les avantguardes.

La Poesia Grega: Konstantinos Kavafis (1863-1933)

Les característiques de les seves obres són:

• 1. La influència del decadentisme en el valor poètic.
• 2. Els fets del passat tenien un gran atractiu per a ell.
• 3. En els seus poemes eròtics, es barreja la sensualitat amb el sentiment de culpa.
• 4. La història es barreja amb el mite, en què el mite es reinterpreta per transmetre nous missatges i els personatges de l’acció adquireixen un caràcter nou.
• 5. El seu estil és peculiar i solemne; barreja el llenguatge culte i col·loquial amb trets arcaïtzants, i cerca el perfeccionisme en les seves obres, com Salvador Espriu.
• 6. Fa una crítica als plantejaments del cristianisme, el patriotisme i la temàtica homosexual. La seva obra fou molt polèmica i poc acceptada fins a mitjans del s. XX.

Obres destacades:

• Poemes canònics (1895-1915): va estar 20 anys escrivint-la.

Corrents Narratius fins a la Segona Guerra Mundial

Context

A finals del s. XIX es va produir una crisi en la novel·la realista que posa en qüestió la narració objectiva, feta per un narrador omniscient que es recrea en la descripció exhaustiva d'ambients i personatges. Hem agafat la data de la Segona Guerra Mundial com a eix perquè és impossible abastar la totalitat d’autors i escoles fonamentals que apareixen abans i després d’aquesta data.

1. Els Realistes

Al principi del s. XX, el realisme havia evolucionat cap al naturalisme i la crítica social. Dins els realistes es poden dividir en continuadors, exemple de novel·la realista a Catalunya:

• Josep Maria de Sagarra va escriure: Paulina Buxareu (1919), All i Salobre (1929), Vida privada (1932).
• A Polònia, Henryk Sienkiewicz va escriure: Quo vadis?.
• A nord-amèrica, Edith Wharton escriu: L’edat de la innocència.

I per altra banda, el gènere evoluciona cap a altres gèneres d’èxit: existencialisme, neorealisme italià, realisme socialista, realisme de la postguerra espanyola, realisme màgic, novel·la històrica. En aquesta adaptació de les tècniques realistes per mitjà de la incorporació de temes nous, escenaris inèdits, herois que s’enfronten a l'entorn, trobem l'origen de la novel·la d’aventures, ciència-ficció o policíaca. Exemples d’autors:

• Arthur Conan Doyle: El món perdut
• Jules Verne: Viatge a la lluna
• H.G. Wells: La màquina del temps, L'home invisible
• Rudyard Kipling: El llibre de la selva
• Mark Twain: Un ianqui a la cort del rei Artús

2. Els Formalistes

Són aquells que trenquen amb contundència i obertament les posicions artístiques dominants.

Tipus de Formalistes:

La narrativa avantguardista:

Expressionisme, dadaisme, futurisme, surrealisme...

Els grans renovadors:

La literatura anglosaxona cap a la novel·la moderna recull dos elements fonamentals: la incorporació de descobertes presents en alguns dels precursors i l’assimilació de postulats avantguardistes. Autors: James Joyce, Virginia Woolf, Marcel Proust, Franz Kafka.

La Generació Perduda Americana:

Tenen la consciència de compartir determinades inquietuds ideològiques i estètiques. Estan desorientats, perduts, buscant alguna cosa. A Amèrica s'havia imposat l'American Way of Life basat en el capitalisme i el consumisme individual. Tot això, a les ciutats, convivia amb enormes bosses de pobresa i delinqüència. La crisi moral era combatuda amb polítiques puritanes i amb cèlebres normes com ‘la llei seca’. Per als escriptors i artistes americans era sense dubte més atractiu el París recent sortit de la Primera Guerra Mundial, una ciutat amb una economia inquieta, plena d'avantguardes, cafès, exposicions, revistes, cabarets... Als centres de reunió de París es podien veure gent com Picasso, Valéry... Un grup d’americans anomenats: Ernest Hemingway, F. Scott Fitzgerald, John Dos Passos, que vivien allà i que Gertrude Stein va batejar com ‘la generació perduda’. Això els va dur a trencar amb els seus predecessors (realisme) i a incorporar les innovacions estètiques de l'art europeu.

La novel·la existencial:

Ve d'una percepció filosòfica més pessimista de l’existència humana, sortida a l’angoixa vital de l’home contemporani, nihilisme, absurd i experimentació, recerca de sortida religiosa i compromís social.

Corrents Narratius Posteriors a la Segona Guerra Mundial

Context

La Segona Guerra Mundial ha deixat un pèssim llegat. L’estètica pura entra en declivi. La novel·la torna a buscar la trama. A partir dels anys 60 es va produir un ascens inèdit de la indústria editorial. Els escriptors es multipliquen. La novel·la, a més d’un producte artístic, és un bé de consum. Però no hi ha trets comuns que permetin agrupar-los en literatures nacionals o escoles, a excepció de la novel·la hispanoamericana.

1. Nouveau Roman

Realisme centrat en l’objecte, també es coneix com a novel·la objectiva o escola de la mirada.

• No a la introspecció psicològica dels personatges.
• S’ha de reduir a la descripció del que s’observa.
• Sistemàticament i amb meticulositat.
• Despersonalització del narrador.

2. La Novel·la de Misteri

Gran quantitat d’obres que es desenvolupen a partir de la investigació i resolució d’un crim. Els seus subgèneres són: policíac, negre, d'espionatge, d'intriga. Ex: Agatha Christie, John le Carré (nova línia, misteri de la Guerra Freda): L'espia que tornava del fred.

3. La Narrativa Beat

Joves 'cansats' contra la situació dels anys 50. La societat americana se submergeix en un bany de triomfalisme i artificialitat consumista, una onada de conservadorisme s’apodera de Hollywood. Elvis Presley es presenta com a prototip de joventut nord-americana. Reneix el somni americà i apareix un grup de joves cansats d'aquesta situació (associats a la droga, música, escàndol...).

4. El Nou Periodisme

Truman Capote va decidir narrar el crim d’una família de Kansas després d’un treball d’investigació i de documentació per al qual va fer desenes d’entrevistes en l’entorn de les víctimes i dels assassins, rastreig de notícies i anotacions en el lloc mateix del crim.

5. La Novel·la Històrica

Les novel·les emmarcades en una època passada continuen gaudint del favor del públic. El gènere neix amb Walter Scott. El s. XX porta un gènere inèdit: la novel·la biogràfica.

6. La Narrativa Fantàstica

Creació d’universos fantàstics. Tolkien i Lewis poblen les seves novel·les d’objectes, éssers imaginaris i mitològics. La creació de societats fictícies futures d'Isaac Asimov: La Fundació, Jo, robot. La influència entre literatura fantàstica, el còmic i el cinema donen lloc als subgèneres.

7. La Narrativa Hispanoamericana

Autors: Gabriel García Márquez, Ernesto Sábato, Juan Carlos Onetti. Té unes característiques:

• Tractament del temps.
• Multiplicitat de perspectives.
• Fragmentació.
• Cura del llenguatge.
• Elements reals i fantàstics.
• Experimentació a tots els nivells.

8. Novel·la Crítica Contemporània

Denunciar alguns dels mals que afecten el nostre món.

Poesia de l'Últim Terç del Segle XX

En aquest període es manifesten diferents corrents literaris. Aquestes tendències presenten dues característiques comunes:

• Oposició al sentimentalisme romàntic.
• Rebuig de la societat burgesa.
• Afany de rebel·lia individual i social.
• Concepció no utilitària de l’art i de la literatura, que busca la bellesa en si mateixa, enfront de l’anomenada poesia útil, compromesa amb una causa.

Entre els principals moviments literaris podem destacar el Simbolisme, el Decadentisme i el Parnassianisme.

El Simbolisme

El Simbolisme és un moviment poètic nascut a França a finals del s. XIX. El seu punt de partida el podem datar l’any 1866 quan apareix Jean Moréas. En canvi, és molt difícil de determinar la seva data exacta d’acabament. Els temes del simbolisme es relacionen amb l’ocultisme i el misteri, per això els poetes cerquen noves formes de coneixement a través de la intuïció i la revelació. Per aquest motiu, donen molta importància a les imatges (s'arriba a la sensació) i als símbols.

El Simbolisme (continuació)

El símbol és una tècnica per al·ludir (dir/anomenar) una realitat complexa (com per exemple: mort, solitud, temps) mitjançant evocacions d’objectes, idees o sensacions. Estilísticament, es caracteritza per l'ús del vers lliure. Cerca la perfecció en les rimes. El recurs més utilitzat és la sinestèsia.

Autors destacats:

• Baudelaire
• Mallarmé
• Verlaine
• Rimbaud

Com a iniciador de la modernitat assenyalem a Baudelaire i exactament a la seva publicació Les flors del mal, però no podem parlar de ruptura total amb l'art anterior fins que apareixen els moviments d'avantguarda.

La Poesia Francesa: Els Poetes Maleïts

Charles Baudelaire (1821-1867)

Poeta més important del període. Incomprès perquè va trencar totes les convencions establertes. Té formació catòlica. Va fer viatges per llocs exòtics. El 1857 va publicar Les flors del mal. Aquesta obra està dividida en 6 parts segons els temes que tracta i suposa l’inici de la modernitat poètica.

Característiques de l'obra de Baudelaire:

• 1. Les flors del mal és una celebració de la bellesa del mal i un apropament al satanisme que va escandalitzar la societat del moment.
• 2. Parteix de l'spleen, l’avorriment, per expressar la situació del poeta en un món que el margina.
• 3. La seva base del coneixement són els sentits i l'esperit, la raó no, per això el recurs que més utilitza és la sinestèsia.
• 4. Un concepte central que utilitza és el concepte de correspondència, que és la concepció del món com a dualitat de forces.
• 5. L'amor és extrem. La figura de la dona és exaltada com a culte, per això la canta, la celebra, l’exalça.

Stéphane Mallarmé (1824-1898)

Obra breu. Però així i tot ha estat un model per als poetes moderns.

Característiques de la seva obra:

• 1. Experimentació gramatical i riquesa de vocabulari.
• 2. Hi predominen els sentits; cerca la musicalitat, els colors i els conceptes.

Les seves obres destacades són Hérodiade i L'après-midi d'un faune.

Paul Verlaine (1844-1896)

Intensa relació amorosa amb Rimbaud, relació més tempestuosa i turbulenta que el va fer passar un temps a la presó. Va escriure obres en prosa de caràcter crític i autobiogràfic. El 1888 publica Els poetes maleïts (assaig), un homenatge als poetes i amics poetes. D'aquí el nom del grup. A partir d'aquí el nom es va fer famós i es va utilitzar per anomenar també altres autors que en principi no en formaven part.

Característiques de la seva poesia:

• 1. Cerca suggerir i evocar més que definir.
• 2. El paisatge té una gran importància per descriure els seus estats d’ànim.
• 3. En els versos es fan grans innovacions mètriques i experimentació amb la rima.
• 4. La temàtica té una gran variació.
• 5. Reconegut com a mestre dels poetes del simbolisme i el parnassianisme, avui dia es considera pare del modernisme.

Obres destacades:

• Romances sense paraules: reflecteix la relació amb Rimbaud.
• Saviesa: col·lecció de poesia religiosa.
• Amor: conté elegies.

Arthur Rimbaud (1854-1891)

Va tenir una vida molt turbulenta que va influir en la seva poesia. Va tenir relació amorosa amb Verlaine. Els va marcar molt. Els últims anys de la seva vida els va passar a Àfrica i no va tornar a escriure.

Característiques de la seva obra:

• 1. Té una gran preocupació simbolista per l’ocultisme i la intuïció.
• 2. Cerca noves formes de coneixement a través de l'explotació del subconscient. És el precursor del surrealisme.
• 3. L'estil té força i originalitat, creador d'una poesia hermètica i obscura.

Obres destacades:

• El vaixell ebri: va escriure'l de molt jove.
• Una temporada a l'infern: reflecteix una època més dura de la seva vida.
• Il·luminacions: va ser recopilat per Verlaine.

Realisme

Es desenvolupa en un temps contemporani. L'espai dona importància al medi ambient. L’escriptor realista ofereix una gran diversitat d’ambients, prefereix els espais urbans. El centre d’interès narratiu procedeix de les accions que duu a terme el protagonista, generalment una persona jove. La novel·la realista és la descripció de les accions d’uns personatges concrets. Els personatges de la novel·la realista són presentats normalment des del punt de vista físic i psicològic o moral. Els personatges tenen un caràcter individual. Importa l’individu com a ésser social, en la seva relació amb els altres. I es fa l'aparició de personatges tipus. El narrador és omniscient, que coneix tots els fets succeïts. Evita qualsevol tipus d’emoció.

Naturalisme

Apareix a la segona meitat del s. XIX a França, el seu autor és Zola. Té influència del positivisme de Comte, els principis de Taine i l’origen i selecció de les espècies de Darwin a l’hora de crear personatges que se senten atrapats pel medi, per la natura i per la seva pròpia constitució genètica.

El Naturalisme recull les misèries humanes i els instints més primaris i brutals. Les característiques del naturalisme són:

• La imitació de la natura com a norma suprema de l'art.
• El cientifisme: la novel·la té un caràcter doctrinal, i pretén més aviat ensenyar que no pas entretenir.
• La novel·la naturalista segueix la tesi darwinista de la selecció natural.
• La literatura pot presentar experiments i diagnòstics basant-se sempre en tres principis: observació, objectivitat i precisió.
• La gran importància de la descripció: de fet, es concep l’art com una mena de fotografia.
• El pessimisme i l’interès pels elements patològics o mòrbids.
• Preferència per la presentació de les classes socials més baixes o marginades.
• L’elevació a categoria de les lleis hereditàries i la negació dels elements espirituals de la natura humana.
• La negació dels principis morals o socials i l’apologia de l’instint.
• L’absència de lirisme en el llenguatge.