El Panteó de Roma: Història, Arquitectura i Característiques
Descripció i context històric del Panteó
L’any 27 aC, essent August emperador, Agripa va fer construir un temple dedicat als déus protectors de la gens Júlia, Mart i Venus. Incendiat l’any 80, va ser reconstruït per Domicià. L’any 118 van començar les obres per construir, per mandat de l’emperador Adrià, un nou temple dedicat a tots els déus.
L'arquitectura com a creadora d'espais
És el primer edifici en el qual apareix el modern concepte de l’arquitectura com un art creador d’espais interiors. El Panteó crea un univers interior en el qual el poble es concentra per combregar amb els déus, tot isolant-se del món exterior. És l’expressió plàstica d’una nova sensibilitat religiosa que serà la del cristianisme. No és estrany que el Panteó sigui l’únic temple romà que avui és una església.
És un edifici de grans dimensions on té més importància l’espai interior que l’exterior.
Materials i sistemes constructius
Els materials constructius són els maons, el morter (arena, calç i aigua) i el formigó. Com a materials decoratius, s'utilitzen el marbre i el granit.
El sistema constructiu és l’arquitravat (Grècia) i la volta, ja coneguda a Mesopotàmia. El temple no segueix l’estructura dels temples romans tradicionals perquè la seva planta no és rectangular.
Espai exterior i interior
L'edifici està format per dos cossos principals:
- El pòrtic o pronaos: de forma rectangular, perípter i octàstil (vuit columnes), amb 16 columnes monolítiques llises de granit rosat egipci, amb base de marbre blanc i capitells corintis. Entre el pòrtic i la cel·la hi ha un cub que s’aixeca fins a l’alçada de la imposta del tambor. A cada costat de l’entrada hi ha unes altres naus amb un nínxol al fons on hi havia les estàtues d’Agripa i Octavi August.
- La cel·la: és una sala de planta circular de 58 metres de diàmetre coberta amb una gran cúpula semiesfèrica que es recolza en un tambor. Les parets de la cel·la, decorades amb marbres, estan separades en dues parts:
Detalls de l'espai interior
- A la part superior hi ha una sèrie de nínxols coronats per frontons triangulars.
- A la part inferior hi ha vuit obertures, alternades entre semicirculars i rectangulars. Una d'elles correspon a la porta d’entrada i la de davant seu forma un absis cobert per una cúpula de quart d’esfera. Les altres sis obertures formen nínxols profunds amb capelles a l’interior, emmarcades per pilastres corínties i amb dues columnes del mateix ordre corinti. Entre elles hi ha uns templets rematats per frontons triangulars o de segment de cercle.
L’exterior, avui sense el revestiment de marbre, mostra un edifici molt pobre, sense decoració.