Quin paper van tenir els EUA en la postguerra mundial? Per què? Quines característiques va presentar el seu model social i económic?

1. Nacionalcatolicisme
El nacionalcatolicisme era la base ideològica del règim franquista que unia l’Estat amb la religió catòlica. L’Església catòlica va donar suport a Franco i, a canvi, va obtenir molts privilegis, com el control de l’educació i una gran influència en la moral i la vida social. Això feia que Espanya es definís com un Estat confessional catòlic. 2. Actituds socials davant el franquisme Davant el règim franquista hi havia tres actituds principals. Les classes altes (empresaris, terratinents…) donaven suport perquè es beneficiaven del sistema. Les classes mitjanes mostraven una actitud passiva, sovint per por després de la Guerra Civil. Finalment, les classes populars tendien al rebuig, però moltes vegades no podien oposar-se activament per la repressió i les dures condicions de vida. 3. Autarquia L’autarquia era el model econòmic aplicat pel franquisme als anys 40 basat en l’autosuficiència econòmica, és a dir, intentar produir tot dins del país sense dependre de l’exterior. L’Estat controlava la producció, els preus i el comerç. Aquest sistema va provocar escassetat de productes, baix nivell de vida i l’aparició del mercat negre. 4. Repressió franquista La repressió franquista va ser molt dura i sistemàtica. Es va perseguir qualsevol oposició política mitjançant judicis militars sense garanties, presó, execucions i camps de concentració. També hi havia censura dels mitjans i control policial constant. A més, es van depurar funcionaris i es va fomentar la delació per controlar la població. 5. Política lingüística a Catalunya El règim franquista va intentar eliminar la identitat catalana imposant el castellà com a única llengua oficial. El català va ser prohibit en l’educació, l’administració, els mitjans i la vida pública, i només es podia utilitzar en l’àmbit privat. Això va suposar una forta repressió cultural, tot i que també va generar resistència i defensa de la llengua i la cultura catalanes.1. Pilars del règim franquista Els principals pilars del règim van ser l’exèrcit, la Falange i l’Església. L’exèrcit era el suport fonamental i garantia el control i la repressió. La Falange (FET y de las JONS) era el partit únic i instrument de propaganda i mobilització. L’Església legitimava el règim ideològicament i exercia gran influència en educació i moral. 

2. “Famílies” del franquisme El règim integrava diversos grups: els militars, base del poder; els falangistes, d’ideologia feixista; els monàrquics, que volien la restauració de la monarquia; els carlins, tradicionalistes; i els catòlics, molt influents sobretot a partir dels anys 50 (com l’Opus Dei). Tots competien pel poder però estaven subordinats a Franco. 3. Democràcia orgànica Era el sistema polític del règim que rebutjava la democràcia liberal. No hi havia sufragi universal ni partits polítics. La participació es feia a través de corporacions (família, municipi i sindicat). Les Corts no tenien poder real i Franco concentrava tots els poders, per tant no era una democràcia real. 4. Lleis fonamentals Eren un conjunt de lleis que donaven aparença legal al règim. Destaquen el Fuero del Trabajo, la Ley de Cortes, el Fuero de los Españoles i la Ley de Sucesión. Regulaven drets limitats, l’organització política i la continuïtat del règim, però sempre subordinats a Franco. 5. Aparell repressiu Es basava en la jurisdicció militar, judicis sense garanties, presons, execucions i camps de concentració. Es van aprovar lleis repressives i es va crear una policia política (Brigada PolíTicó-social). També hi havia censura i control social, amb delacions i depuracions de funcionaris. 6. Aïllament internacional (1945-1947) Després de la Segona Guerra Mundial, el règim va ser condemnat per la seva vinculació amb el feixisme. L’ONU va recomanar retirar ambaixadors i Espanya va quedar exclosa d’organismes internacionals i del Pla Marshall. Això va agreujar la crisi econòmica i l’endarreriment del país. 7. Influència de la Segona Guerra Mundial Inicialment, Franco va donar suport a les potències de l’Eix. Quan la guerra va canviar a favor dels aliats, el règim es va adaptar: va tornar a la neutralitat, va reduir els elements feixistes i va intentar apropar-se a les democràcies occidentals per garantir la seva supervivència. 8. Franquisme a Catalunya Va tenir característiques especials perquè era un territori majoritàriament contrari al règim. Es va abolir l’autonomia, es va imposar el centralisme i es van nomenar autoritats de fora. També hi va haver una forta repressió política, social i cultural. 9. Anys de la fam Als anys 40 hi va haver una crisi econòmica greu per l’autarquia. Hi havia escassetat de productes, racionament i mercat negre. Els salaris eren baixos i el nivell de vida molt dolent, amb fam i malalties. La desigualtat social va augmentar. 10. Oposició al franquisme L’oposició es va organitzar en la clandestinitat i l’exili. Destaquen la guerrilla (maquis), que va actuar sobretot en zones rurals; el moviment obrer amb vagues; i la protesta estudiantil. Tot i això, la repressió va dificultar molt l’èxit d’aquestes accions.

a) Fuero del Trabajo (1938) Aquesta llei regulava les relacions laborals i l’economia del nou Estat franquista. Eliminava la llibertat sindical i creava un model autoritari on el treball estava controlat per l’Estat a través d’un sindicat únic (controlat per la Falange). En teoria buscava “harmonia social”, però en realitat eliminava el conflicte laboral i la negociació lliure. Exemple: un treballador no podia crear un sindicat independent ni negociar lliurement un conveni; tot passava pel sindicat oficial. b) Llei Constitutiva de les Corts (1942) Creava unes Corts que simulaven ser un parlament, però no eren democràtiques. Els procuradors no eren elegits lliurement: molts eren designats pel règim (falangistes, bisbes, funcionaris, etc.). Les Corts només aprovaven el que Franco decidia. Exemple: si el govern proposava una llei, les Corts no la podien modificar realment, només acceptar-la. c) Fuero de los Españoles (1945) Era una aparent declaració de drets dels ciutadans, però en realitat posava més èmfasi en els deures i limitava molt les llibertats. Servia sobretot per “maquillar” el règim després de la Segona Guerra Mundial. Exemple: es podia parlar de llibertat d’expressió, però qualsevol crítica al règim podia ser castigada.

d) Llei del Referèndum (1945) Establia que Franco podia consultar el poble mitjançant referèndums, però sempre quan ell volia i sobre el que ell decidia. No era democràcia real, sinó plebiscits controlats. Exemple: els ciutadans podien votar “sí” o “no” a una decisió ja preparada pel govern, sense debat lliure. e) Llei de Successió (1947) Declarava Espanya com a “regne” i permetia a Franco decidir el seu successor. També consolidava el règim com a sistema permanent, no temporal. Exemple: Franco podia escollir qui el substituiria com a cap d’Estat sense eleccions. f) Llei de Principis del Moviment Nacional (1958) Consolidava la ideologia oficial del règim (Falange i principis franquistes). Obligava els funcionaris a jurar fidelitat al “Movimiento Nacional”, l’únic partit permès de facto. Exemple: un funcionari públic havia de declarar lleialtat als principis del règim per poder treballar. g) Llei Orgànica de l’Estat (1966) Intentava modernitzar i reorganitzar el sistema franquista sense fer-lo democràtic. Separava formalment alguns càrrecs (cap d’Estat i president del govern), però el poder continuava concentrat en Franco. Exemple: encara que existís un president del govern, Franco continuava tenint el control real de totes les decisions.