Partenó d'Atenes: Arquitectura, Història i Perfecció Dòrica
El Partenó: Temple Dòric de l'Acròpolis d'Atenes
Aquesta obra arquitectònica, anomenada Partenó, és un temple situat a l’Acròpolis d’Atenes, una petita ciutadella. Va ser construït pels arquitectes Ictinos i Cal·lícrates entre el 447 i el 432 a.C.
Context Històric: L'Atenes de Pèricles
La seva construcció es va dur a terme en un moment clau de la història grega. Després de les Guerres Mèdiques, l’Atenes de Pèricles va vèncer, i els grecs van instaurar la democràcia, considerant injusta la monarquia.
Aquest període va ser també l'època daurada de la cultura grega, amb l'aparició de figures cabdals:
- Filòsofs: Sòcrates, Plató i els sofistes.
- Historiadors: Heròdot i Tucídides.
- Dramaturgs:
- Tragèdia: Sòfocles, Èsquil i Eurípides.
- Comèdia: Aristòfanes.
Dedicació a la Deessa Atenea
El Partenó, construït amb marbre i fusta, va ser dedicat a la deessa Atenea, deessa de la saviesa. Atenea era considerada una de les deïtats més importants i poderoses després de Zeus, ja que va néixer directament del cap d'aquest. El temple es va dedicar a ella després de la derrota persa. Aquesta obra utilitza l'estil grec clàssic.
Anàlisi Arquitectònica del Partenó
El Partenó s’erigeix sobre una base de tres esglaons, anomenats estereòbats, i culmina amb l'últim esglaó, l’estilobat.
Tipologia del Temple
És un temple dòric octàstil, ja que presenta vuit columnes a la façana principal. A més, és perípter monòpter perquè el seu perímetre està envoltat per una sola filera de columnes.
Estructura Interior i Escultura
L’interior està dividit en dues sales separades per un mur:
- La nau principal o cel·la (Naos).
- L’opistòdom (sala posterior).
Dins de la gran nau es trobava una escultura criselefantina (feta d'or i ivori) de la deessa Atenea, obra de Fídies. Malauradament, aquesta escultura no s’ha conservat. La cel·la estava envoltada per una columnata interior de dos pisos en forma de “U”.
Elements de l'Ordre Dòric
Pel que fa als elements sostenidors de l’edifici, les columnes són d’estil dòric. La seva composició és la següent:
- Base: Formada pels dos estereòbats i l'estilobat.
- Fust: No és totalment llis, sinó estriat. S'observa la superposició dels tambors.
- Capitell: Simple, unit al fust pel collarí. Està dividit en:
- L’equí: En forma de con, permet la transició de la forma rodona del fust a la forma quadrada superior.
- L’àbac: Llis i sense decoració, uneix el capitell amb l'arquitrau.
L'Entaulament i la Decoració Escultòrica
Sobre l'àbac hi ha l’arquitrau, que és llis, simple i sense ornamentacions. Sobre d’ell hi ha el fris, on s’alternen els tríglifs i les mètopes.
Les mètopes representaven les quatre lluites mitològiques principals (com la Guerra de Troia i la Gigantomàquia). A la part superior hi ha la cornisa, decorada als extrems amb escultures anomenades acroteris. Damunt d'aquesta es trobava el frontó, que contenia al seu interior el timpà.
Finalment, cal destacar que el fris que envoltava la cel·la estava esculpit amb la processó de les Grans Panatenees, una celebració en honor de la deessa Atenea que es realitzava cada quatre anys.
La Recerca de la Perfecció Visual
El Partenó és el millor exemple de la recerca de la perfecció i l’harmonia a través de les matemàtiques. La seva finalitat era aconseguir la perfecció visual de la línia recta mitjançant correccions òptiques.
Aquesta recerca va influenciar edificis posteriors, com el Temple de la Concòrdia a Agrigent.
Per acabar, el Partenó és una síntesi perfecta entre la tradició dòrica i la novetat jònica.