El Partenó: Història, Arquitectura i Significat a Atenes
El Partenó: Un Temple Dòric a l'Acròpoli d'Atenes
Autors: Ictinos (segona meitat del s. V a.C.) i Cal·lícrates (actiu s. V a.C.)
Cronologia: Entre 447 i 438 a.C.
Estil: Art clàssic grec
Tipologia: Temple
Materials: Marbre del Pentèlic i fusta
Localització: Acròpoli d’Atenes
Biografia dels Autors
Els dos arquitectes principals del Partenó van ser Ictinos i Cal·lícrates, sota la supervisió de Fídies. No s’ha conservat gaire informació històrica de cap d'ells.
Van treballar al segle V a.C., en l’època d’esplendor de Pèricles. Ictinos va ser l’arquitecte del temple dòric d’Apol·lo a Basae. Cal·lícrates va construir el temple jònic d’Atena Niké a l’Acròpoli d’Atenes.
Descripció Formal
El Partenó s’erigeix sobre una base de tres graons que culmina amb un últim graó o plataforma sobre la qual s’aixequen les columnes dòriques (8 a la façana frontal i 17 a les laterals).
El fust, format per tambors superposats, presenta una robustesa sòlida decorada per estries d’aresta viva.
L’entaulament està compost per 3 seccions horitzontals superposades. En primer lloc, hi ha l’arquitrau, llis i sense ornamentació. A sobre s’aixeca el fris, en el qual s’alternen tríglifs i mètopes, i la cornisa a la part superior del fris.
Construït en marbre del Pentèlic, la seva blancor contrastava amb la policromia brillant de vermells, daurats i blaus que decoraven els capitells, l’entaulament i el frontó.
El Partenó és un temple dòric octàstil (8 columnes) i perípter monòpter, ja que tot el perímetre està envoltat per una sola filera de columnes.
Entorn i Integració Urbanística
Forma part del complex de l’Acròpoli d’Atenes. La façana principal mira a l’est, el punt per on surt el sol (habitual en les construccions religioses) i dóna l’esquena a l’entrada al recinte.
Destaca per la seva majestuositat i ubicació al punt més alt del turó, element vertebrador del conjunt d’edificis importants de l’Acròpoli.
Funció, Contingut i Significat
El Partenó forma part del complex urbanístic religiós de l’Acròpoli d’Atenes. La seva majestuositat i la ubicació al punt més alt del turó el converteixen en l’element vertebrador del conjunt d’edificis importants de l’Acròpoli.
Models i Influències
El Partenó és una síntesi perfecta entre la tradició dòrica i la novetat jònica. Cal destacar que les correccions òptiques no són exclusives del Partenó. És considerat la culminació de la perfecció arquitectònica grega i un exemple de refinament i esveltesa.
És un model de fusió perfecta d’arquitectura i escultura. La distribució interior entre naos i opistòdom va suposar una evolució important en el desenvolupament d’aquest espai sagrat.
Ha tingut influència futura a l’art romà i, més endavant, com a model en el Renaixement (XV-XVI) i al Neoclassicisme (XVIII-XIX).