El Partenó: Un Temple Clàssic de l'Acròpoli d'Atenes

Partenó - Autors: Ictinos i Cal·lícrates. Cronologia: 447-438 aC. Tipologia: temple. Materials: marbre de la pedrera de Pentèlic i fusta. Estil: clàssic grec. Localització: Acròpoli d'Atenes.

Descripció Formal i Estil

• Estil: l’estil és grec clàssic.
• Descripció de l’alçada: la base està formada per tres graons (estereòbat) que acaben en una plataforma (estilobat).
• La columna té un fust format per tambors superposats i decorat per estries d’aresta viva. El capitell està format per tres parts: collarí, equí i àbac, i no té decoració.
• L’entaulament està format per tres parts: l’arquitrau, sense ornamentació; el fris, dividit en mètopes amb relleus, separats per tríglifs; la cornisa, decorada als extrems amb acroteris.
• La coberta, a dos aiguavessos, s’aixeca sobre la cornisa. Les façanes es tanquen amb un frontó triangular decorat amb escultures.
• Policromia: el blanc del marbre contrastava amb els colors brillants del vermell, daurat i blanc, utilitzats perquè el temple pogués ser vist des de lluny. Es pintaven el capitell, el fris i el frontó.
• Tipus de temple: temple d’ordre dòric; octàstil (de vuit columnes a la façana); perípter monòpter.
• Organització de la planta: planta rectangular, dividida en quatre espais: pronaos (pòrtic hexàstil); naos amb dues naus laterals i una central, al dos de la qual es trobava l’estàtua criselefantina d’Atena; l’opistòdom, on es guardava el tresor; i, per últim, la pronaos de l’opistòdom.
• Façana occidental: un segon pòrtic hexàstil donava accés a l’opistòdom.

Entorn i Integració Urbanística

El temple estava situat a l’Acròpolis d’Atenes, zona més alta i més fàcilment defensable. Era una zona religiosa, on també es trobaven el Temple de Niké Àptera, els Propileus i l’Erectèon.

L’edifici té una orientació est-oest, i un caràcter majestuós, propi de l’estil dòric. És el nucli vertebrador de tot el conjunt de l’Acròpoli.

Funció, Contingut i Significat

• Funció original: Originalment, al segle V aC durant la restauració de l’Acròpoli (època de Pèricles), el Partenó era el temple que els atenesos van oferir a Atena després de la derrota dels perses.
• Usos al llarg del temps: Al S.VI dC, el temple va passar a ser cristià i es va consagrar a Santa Sofia. Al S.XIV, durant l’ocupació catalanoaragonesa, el temple va ser dedicat a Santa Maria de Cretines. Al S.XV va ser convertit en una mesquita. Al S.XVII el van utilitzar com a polvorí, que va ser destruït parcialment per una bomba veneciana.
• Lord Elgin: L’anglès Lord Elgin va emportar-se a Anglaterra algunes de les escultures que decoraven el temple.
• Decoració escultòrica: La decoració escultòrica representava diversos episodis de la vida d’Atena, com el seu naixement i la disputa amb Posidó. A les mètopes que decoraven el fris es representaven les quatre lluites mitològiques (la centauromàquia, la Guerra de Troia, l’amazonomàquia i la gigantomàquia). El fris que envolta la cel·la estava esculpit amb la processó de les Grans Panatenees (celebració dedicada a Atena).
• Punt de vista matemàtic: És el millor exemple de la perfecció i harmonia a través de les matemàtiques.
• Correccions òptiques: Les correccions òptiques (utilitzades amb la finalitat d’aconseguir perfecció visual en la línia recta) més importants van ser:
  • La lleugera curvatura de l’entaulament i l’estilobat.
  • L’èntasi (lleuger abombament del fust i les columnes).
  • L’augment del gruix i separació de les columnes situades als quatre extrems del temple.