El Partit Nacional Feixista i l'ascens de Mussolini
El Partit Nacional Feixista i la presa del poder
L'any 1919, Benito Mussolini va formar els fasci di combattimento, un moviment que recollia antics combatents i que presentava un programa populista i nacionalista.
El 1921, Mussolini va fundar el Partit Nacional Feixista, amb un programa que prometia un Estat fort per frenar la mobilització obrera i l'amenaça revolucionària, i presentava una política expansionista cap a l'exterior molt ambiciosa.
El Partit Nacional Feixista va rebre ajuda financera de la Confindustria (l'organització patronal italiana més gran), el suport d'importants sectors de l'exèrcit i la complicitat d'alguns grups liberals. Les bases del partit es van nodrir del malestar social i polític que procedia, en bona part, de sectors de la petita burgesia.
Les esquadres feixistes van protagonitzar nombrosos actes violents contra els polítics, ajuntaments i diaris d'esquerra. Aquestes expedicions comptaven amb la complicitat de la policia, que actuava sense contundència, i de la justícia, que dictava penes simbòliques als esquadristes.
A la vaga d'agost del 1922, el Partit Feixista va posar en escac el Govern, ja que va substituir els vaguistes pels seus militants i així va mantenir en funcionament els serveis bàsics. Però el cop definitiu per fer-se seu el poder va arribar amb la Marxa sobre Roma el 28 d'octubre del 1922, quan milers de camises negres van ocupar els edificis públics de la capital. Davant la negativa del rei Víctor Manuel III a signar l'estat d'excepció, el Govern va dimitir i el rei va demanar a Mussolini que constituís un nou executiu.
La dictadura feixista
Després d'accedir al poder, Mussolini va començar a forjar l'establiment d'una dictadura. Primer, va ser el cap d'un Govern de coalició amb liberals i catòlics, i va reformar la llei electoral segons els seus interessos. Més endavant, va obtenir la majoria absoluta en unes eleccions en què els camises negres feixistes van amenaçar i van intimidar.
Les denúncies de frau en les eleccions que van donar majoria absoluta a Mussolini van ser contestades amb el segrest i assassinat del diputat socialista Matteotti (1924), en què els feixistes van estar implicats. Per no assumir responsabilitats i enfrontar-se al Parlament, Mussolini va assumir poders plens i va silenciar l'oposició.
A partir del 1925, Mussolini va iniciar un procés encaminat a convertir Itàlia en un règim totalitari en què Estat i Partit Feixista quedessin completament identificats:
- Una llei va nomenar Mussolini cap de Govern i tot el poder va anar recaient en les seves mans. Es van prohibir tots els partits i sindicats, a excepció dels feixistes, que van ser integrats en corporacions (associacions que reunien obrers i empresaris).
- L'any 1928, el Parlament va passar a dependre del Gran Consell del Feixisme (òrgan superior del partit) i, el 1939, va ser substituït per un òrgan consultiu format pels dirigents de les corporacions feixistes i va passar a denominar-se Cambra del Fasci i de les Corporacions.
- Les autoritats provincials i municipals eren anomenades directament pel Govern, i l'administració política va ser depurada dels no addictes al règim.
- Es va crear una policia política, l'OVRA (Organització de Vigilància i Repressió de l'Antifeixisme), que perseguia els opositors.
El règim de Mussolini es va anar guanyant l'Església catòlica, amb la qual va signar els Pactes del Laterà el 1929. Aquests pactes van suposar el reinici de les relacions després de la ruptura que s'havia produït el 1870.