Partits dinàstics, Guerra de Cuba i Desastre del 98 a Catalunya
1. Partits dinàstics a Catalunya (1874-1923)
Durant la Restauració borbònica, dos partits s'alternaven al poder: el Partit Conservador (Cánovas), de dretes, defensava la monarquia, l'Església, l'ordre social i el proteccionisme; el Partit Liberal (Sagasta), més progressista, defensava reformes, llibertats i el sufragi universal masculí (1890). El sistema s'anomenava torn pacífic i es mantenia gràcies al caciquisme (control dels vots) i la tupinada (frau electoral). A Catalunya, els partits dinàstics van perdre suport pel centralisme i la corrupció. L'oposició estava formada pels republicans (contraris a la monarquia), carlins (monarquia tradicionalista), PSOE (1879) (socialista, defensor dels treballadors), anarquistes (contraris a l'Estat) i catalanistes (defensaven l'autogovern català).
2. Guerra de Cuba (1895-1898)
Cuba era una colònia espanyola important pel sucre i el tabac. Les causes van ser el desig d'independència, la manca d'autonomia, els impostos i els problemes comercials. El 1895, José Martí va impulsar la insurrecció amb el Grito de Baire. Espanya va enviar Martínez Campos (política conciliadora) i després Weyler (repressió i reconcentració de població). El 1897, el govern de Sagasta va oferir autonomia, però massa tard. El 1898, l'explosió del vaixell USS Maine a l'Havana va precipitar la intervenció dels Estats Units, que tenien interessos econòmics a Cuba. Espanya va ser derrotada a Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba.
3. Desastre del 98
Va ser la derrota d'Espanya davant els EUA (1898). Amb el Tractat de París (1898), Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam.
Conseqüències
- Polítiques: desprestigi de la Restauració i del sistema del torn, tot i que la monarquia va continuar.
- Econòmiques: pèrdua de mercats colonials, especialment per a la indústria catalana.
- Militars: desprestigi de l'exèrcit.
- Socials: descontentament popular per les morts i les desigualtats del reclutament.
- Culturals: aparició de la Generació del 98 (Unamuno, Baroja, Azorín).
Regeneracionisme
Moviment liderat per Joaquín Costa, que volia modernitzar Espanya i acabar amb el caciquisme i la corrupció. A Catalunya, la crisi va afavorir el creixement del catalanisme polític.