Partits Dinàstics, Torn Pacífic i Republicanisme

Els Partits Dinàstics

Cànovas va crear el Partit Conservador i el Partit Liberal. Aquests partits defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i l'Estat centralista.

• Els conservadors defensaven: el sufragi censatari, l'Església i l'ordre social. Els seus membres eren principalment de les classes altes.
• Els liberals defensaven: el sufragi universal masculí, un reformisme progressista i laic.

El Torn Pacífic

Quan un partit s'havia desgastat, exigia al govern que nomenés un executiu de l'altre grup. Es convocaven eleccions del nou govern, on sempre guanyava, i així comptava amb el suport de les Corts. Els dirigents conservadors catalans s'oposaven al centralisme i a la política religiosa de Cànovas. Els liberals eren progressistes, partidaris de les llibertats individuals, de la limitació de la influència de l'Església i del sufragi universal masculí.

Falsejament Electoral i Caciquisme

L'adulteració del vot per obtenir majoria funcionava perquè el ministre del govern feia una llista de diputats que havien de sortir escollits, els encasellats. Els governadors de les províncies asseguraven els resultats amb els cacics, que orientaven la direcció del vot i recorrien a trampes electorals (la tupinada), que consistien en manipulacions de les actes electorals i falsificació del cens, incloent-hi el vot de persones mortes.

Desenvolupament del Torn de Partits

Inicialment, governen els conservadors amb la Restauració. Després, els liberals amb el sufragi universal masculí. Posteriorment, Cànovas retorna al poder. La mort d'Alfons XII impulsa el Pacte del Pardo, que permet a Maria Cristina iniciar una nova etapa per als dos partits. El "govern llarg" de Sagasta va introduir la llei d'associacions, va abolir l'esclavitud, va establir el jurat en judicis i va crear un nou codi civil. Després, hi hagué governs breus de Cànovas i Sagasta. Aquest últim va fer front a la Guerra de Cuba i al terrorisme anarquista, i va patir la derrota contra els EUA. Finalment, els dos partits es trobaven sense idees i desgastats.

Evolució del Republicanisme

Emilio Castelar va fundar el Partido Republicano Posibilista, però els seus seguidors van acabar unint-se al Partit Liberal. Manuel Ruiz Zorrilla va fundar el Partido Republicano Progresista, que va intentar, sense èxit, un cop d'estat. Nicolás Salmerón va fundar el Partido Republicano Centralista, i Francesc Pi i Maragall va ser un dels fundadors del Partido Republicano Democrático Federal. Salmerón va organitzar la Unión Republicana, una coalició de tots els petits grups republicans.