La guerra d'ultramar i la crisi colonial de Cuba (1895-1898)

5.La guerra d’ultramar: Cuba la perla de les Antilles. L’any 1895 va esclatar a Cuba una nova insurrecció, a la qual s’hi va afegir la rebel.Lió de les Filipines. Després d’una guerra curta amb els Estats Units l’any 1898, Espanya va perdre els darrers territoris d’ultramar. Després de la Pau de Zanjón (1878) els cubans esperaven de l’ administració espanyola una sèrie de reformes que els atorguessin els mateixos drets que els espanyols. Seguint el model bipartidista, es van crear a Cuba dos grans partits, el Partido Autonomista, majoritàriament integrat per cubans i la Uníón Constitucional, un partit espanyolista que comptava amb una forta militància dels peninsulars instal∙lats a l’illa. Els primer d’aquests partits demanava l’autonomia i havia aconseguit una amplia representació al parlament espanyol. El partit liberal de Sagasta era favorable a introduir millores a l’illa, però nomes va arribar a concretar l’abolició de l’esclavitud l’any 1888. El 1893 va proposar aprovar un projecte de reforma de l’estatut colonial, però va ser derrotat per la forta pressió del interessos econòmics espanyols a Cuba. La ineficàcia de l’administració colonial per introduir reformes va estimular els desitjos d’emancipació i l’ independentisme va anar guanyant posicions davant l’autonomisme. L’any 1893 un intel∙lectual José Martí va fundar el Partido Revolucionario Cubano, l’objectiu del qual era la consecució de la independència. L’independentisme va augmentar la seva base social i va comptar amb el suport de cabdills com Máximo Gómez, Antonio Maceo i Calixto García, que s’havien distingit en la lluita contra les tropes espanyoles. L’any 1891 el govern espanyol va elevar els aranzels per als productes que no procedissin de la península (aranzel Cánovas). En aquell temps, el principal client de Cuba eren els Estats Units que compraven gairebé tots el productes cubans, el sucre i el tabac, mentre que nomes podien exportar a Cuba pagant un fort aranzel. L’any 1894 el EEUU compraven el 88% de les exportacions cubanes però només li venien el 32% de les seves importacions, el president nord­americà William Mc Kinley va protestar per aquesta situació i va amenaçar amb tancar les portes del mercat nord­americà el sucre i el tabac cubans si el govern espanyol no modificava la seva política aranzelària. A la por que es produís una nova insurrecció s’hi afegia ara el temor que aquesta pogués comptar amb el suport del EEUU.