Partits i moviments polítics catalans (1869-1901): federalisme, catalanisme i regionalisme
Partits i moviments polítics catalans (1869-1901)
— Partit Federal Republicà (1870): ideològicament federalista i progressista. Volien un Estat català dins la Federació Espanyola i una organització federal per a Espanya. Hi donaven suport les classes populars urbanes i la petita burgesia. Hi trobem el Pacte Federal de Tortosa (1869). Líders: Pi i Margall, Almirall i A. Clavé.
— Centre Català (1882): ideològicament federalista i progressista. Volien reivindicar la llengua, el dret civil i el proteccionisme industrial tèxtil davant la competència britànica. Base social: classes populars urbanes i rurals. Hi trobem el I (1880) i el II (1883) Congrés Catalanista, el Memorial de Greuges (1885) i el catalanisme (1886). Líders: V. Almirall i Vicens.
— Lliga de Catalunya (1887): ideològicament conservadora. Volien l'autonomia catalana, la reivindicació de la llengua, el dret civil i el proteccionisme. Base social: burgesia i intel·lectuals. Hi trobem el Missatge a la Reina Regent (1888) i la campanya pel dret civil català (1889). Líders: Prat de la Riba, Verdaguer i Puig i Cadafalch. Va ser un club polític.
— Regionalisme catòlic (1880-1900): ideològicament tradicionalista i catòlic. Volien conservar les tradicions catalanes: família, religió i propietat. Base social: clergat, pagesia i oligarquia rural. Hi trobem la Tradició Catalana (1892). Líders: Torras i Bages, bisbe de Vic, i el bisbe de Barcelona.
— Unió Catalanista (1891): ideològicament conservadora. Volien l'autonomia política, econòmica i l'autogovern per a Catalunya. Base social: petita burgesia, intel·lectuals, professions liberals i propietaris rurals. Hi trobem les Bases de Manresa (1892) i el diari La Veu de Catalunya. Líders: Prat de la Riba, Verdaguer i Domènech i Montaner.
— Lliga Regionalista (1901): ideològicament regionalista. Volien l'autonomia política, econòmica i l'autogovern, i que Espanya reformés el sistema de la Restauració. Base social: tota la burgesia i els propietaris rurals. Hi trobem la representació parlamentària a les Corts espanyoles (1901). Líders: Prat de la Riba, Cambó i Puig i Cadafalch.
— Pablo Iglesias: socialista.
Font històrica: text d'un article de Pablo Iglesias (1898)
Tipus de font: font històrica d'origen primari, de contingut narratiu i textual, de tipus periodístic i d'àmbit polític. Es tracta d'un fragment d'un article escrit per Pablo Iglesias al diari El Socialista. Exposa les opinions de l'autor sobre la qüestió i la postura que defensa.
Context: època de la Restauració, durant la regència de Maria Cristina, en el marc del conflicte entre Espanya i Cuba. Va ser escrit l'abril de 1898, després que els cubans rebutgessin l'autonomia que Espanya volia concedir-los i abans de la guerra contra els Estats Units.
Memorial de Greuges (1885)
Tipus de font: font històrica d'origen primari, de contingut narratiu i textual, de tipus programàtic i d'àmbit polític. El document es va publicar i es va presentar al rei Alfons XII l'any 1885.
Missatge a la Reina Regent (1888)
Tipus de font: font històrica d'origen primari, de contingut narratiu i textual, de tipus programàtic i de contingut polític. El document, publicat, reclama l'autonomia política per a Catalunya.
Extracció de la font: aquesta font, anomenada ……, va ser publicada a ……, editada per …… i escrita per …….