Partits i sindicats a la II República Espanyola (1931–1939)
Panorama polític durant la II República
1. Esquerra
a) Republicans: Izquierda Republicana (liderada per Manuel Azaña, que va ser cap de govern durant el bienni reformista i president de la República durant el període del Front Popular i durant la Guerra Civil).
b) Autonomistes: a Catalunya, ERC (liderada per Francesc Macià i després per Lluís Companys).
c) Partits obrers i sindicats: El partit més important d’aquest període va ser el PSOE, però estava dividit en tres tendències:
- La més moderada, dirigida per Besteiro.
- Una tendència centrista, representada per Indalecio Prieto.
- La més radical, liderada per Largo Caballero —«el Lenin espanyol»—.
Largo Caballero tenia el suport d’un sindicat important: la UGT (forta a Madrid, Biscaia i Astúries).
Altres forces d’esquerra mencionades:
- PCE (dirigit per José Díaz i Dolores Ibárruri —la Pasionaria—, amb pocs suports abans de la Guerra Civil).
- PCU (esmentat com a més important durant la guerra civil).
- POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista, dirigit per Maurín i per Andreu Nin).
Origen i pes de l’anarquisme
Molt important era el sindicat anarquista a Catalunya i Andalusia: la CNT, dividida en dues tendències:
- La més moderada: la dels trentistes, dirigida per homes com Pestanya o Peiró; partidaris d’enfortir el sindicat i d’aprofitar el règim de llibertats de la II República.
- La més radical: la de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), dirigida per homes com García Oliver; partidaris de fer la revolució.
2. Dreta
a) Republicans de dreta: el PRR (Partit Republicà Radical), dirigit per Alejandro Lerroux, que va ser cap de govern al bienni negre o bienni conservador; i la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), dirigida per Gil Robles, al qual anomenaven «Jefe».
b) Autonomistes: la Lliga Catalana (abans anomenada Lliga Regionalista, dirigida per Francesc Cambó, que va ser el partit d’oposició a Catalunya en aquest període); també el PNB.
c) Partits contraris a la II República:
- Partits monàrquics: Renovación Española (dirigida per José Calvo Sotelo; el van assassinar durant el període del Front Popular i va ser una de les excuses del cop d’Estat del juliol de 1936 —tot i que el cop ja estava preparat amb anterioritat—); Comunión Tradicionalista (carlistes, dirigits per Fal Conde).
- Partits feixistes: Falange Española (dirigida per José Antonio Primo de Rivera —fill del dictador—) i les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), liderades per persones com Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo).
Observacions lingüístiques i d'estil: S'han corregit errors ortogràfics i gramaticals, s'ha ajustat l'ús de majúscules i minúscules, i s'han afegit negretes, cursives i llistats per millorar la llegibilitat i l'optimització per a cercadors (SEO). Tot el contingut original s'ha preservat i reorganitzat per claredat.