Patologies Òssies i Articulars

Patologies Òssies

Osteoporosis

Disminució de la densitat de massa òssia. Així, els ossos es tornen més porosos, augmenta el nombre i la grandària de les cavitats que existeixen en el seu interior, i són més fràgils. Freqüent en les vèrtebres i el maluc.

Osteosclerosis

Alteració oposada a la Osteoporosis. Augment anormal de la densitat o duresa de l'os. Creixement d'os compacte dins del mateix os esponjós. Redueix l'elasticitat dels ossos, la seva qualitat; augmentant la seva fragilitat.

Osteomalàcia

Disminució del calci en els ossos amb dèficit de vitamina D. Ingerint aliments rics en aquesta vitamina que afavoreix l'absorció del calci.

• Problema intestinal en l'absorció del Calci.

Malaltia de Paget

Destrucció total i patològica de l'estructura de l’os degut a un dèficit de mineralització. Dolor, deformitats i fractures de l'os, i artritis en les articulacions.

Patologies Articulars

Artritis Gotosa

És un tipus d'artritis. Ocorre quan l'àcid úric s'acumula en la sang i causa inflamació en les articulacions. Afecta solament una articulació.

Espondiloartritis

Malaltia inflamatòria que afecta fonamentalment a les articulacions de la columna vertebral, produint inflamació de les articulacions de la columna vertebral i de les sacroilíaques. Poden arribar a soldar-se entre si disminuint la seva flexibilitat i produint una rigidesa de la mateixa.

Miastènia Greu

Malaltia autoimmune que ataca els receptors dels músculs. Normalment, aquests receptors reben productes químics de les terminals nervioses, els quins permeten que els músculs treballin apropiadament. Els músculs s'afebleixen.

Miopaties Metabòliques

Reaccions químiques que són imprescindibles per a la correcta producció i emmagatzematge d'energia en la cèl·lula muscular. La seva funció necessita disposar de molta energia, emmagatzemada sota la forma de molècules. Intolerància a l'exercici físic. Dolor i enrampades.

Artritis vs Artrosi

L'artritis és la conseqüència d'una inflamació. La membrana sinovial, una de les quals recobreix cada articulació, s'inflama provocant les primeres molèsties. Posteriorment el teixit de la membrana creix anormalment i acaba atacant a l'os i cartílag adjacent, provocant lesions i dolor.

L'artrosi té un component degeneratiu. És la conseqüència del desgast del cartílag que embolica el cap dels ossos de cada articulació i que evita que freguin entre ells. En ocórrer això els ossos implicats freguen, l'articulació ja no flexiona amb la mateixa facilitat i el propi fregament genera deformacions en els ossos que dificulten encara més el moviment i a més provoquen dolor.