El patrimoni natural i la gestió del paisatge a Catalunya
El patrimoni natural i els impactes mediambientals
El patrimoni natural està format pel conjunt de béns naturals que una societat ha rebut com a herència comuna. L'aparició de la societat urbana i la societat industrial han incrementat la capacitat d'alterar el medi ambient.
Els impactes mediambientals que la societat industrial ha causat inclouen: un creixement urbà descontrolat i dispers, la generació de residus urbans, industrials i agraris, hàbits consumistes, i una millora en la mobilitat i l'accés al lleure.
Gestió de l'entorn i recursos hídrics
Pel que fa a la gestió, l'expansió urbana comporta la transformació del medi natural. S'aplica una estratègia temàtica per al medi ambient urbà amb criteris de sostenibilitat ambiental i participació ciutadana, buscant millors maneres de gestionar el creixement urbà i construir ciutats habitables.
Quant a l'aigua dolça, s'observa la contaminació d'aigües superficials, la modificació del règim hidrogràfic natural, la sobreexplotació i la contaminació dels aqüífers. Per això, es realitza el sanejament hidràulic a les estacions depuradores d'aigües residuals. A Catalunya, l'organisme encarregat és l'Agència Catalana de l'Aigua.
Gestió de residus i protecció d'espais
En relació amb els residus, s'aplica la regla de les 3R: Reducció, Reciclatge i Reutilització. Són un dels problemes més grans actuals, gestionats per l'Agència de Residus de Catalunya. Es divideixen en tres categories: residus especials, inerts i no especials. La gestió inclou residus urbans ordinaris (brossa diària) i no ordinaris (gestió específica).
El PEIN i la protecció natural
El PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) és el pla per a espais protegits que permet saber gestionar i protegir les activitats humanes. S'hi sumen la Xarxa Natura 2000 i el programa MAB.
Canvis i unitats de paisatge a Catalunya
Els canvis a Catalunya s'han produït a causa de l'agricultura i la ramaderia (paisatge agroforestal), la indústria (paisatge industrial) i la urbanització. El paisatge actual és un mosaic paisatgístic amb contrastos que inclou components urbans, sectors d'activitat econòmica i infraestructures.
Dins les unitats de paisatge, s'observen canvis com la simplificació del mosaic agroforestal, la dispersió de construccions i la uniformització. Això porta a la banalització del paisatge: un fenomen d'empobriment de la diversitat paisatgística i de pèrdua de components destacats. Per evitar-ho, existeix una llei per a la seva conservació, protecció i gestió.
Com a remeis, atès que els paisatges comencen a ser escassos, s'ha establert el Conveni Europeu del Paisatge per comprometre les persones en accions a favor del seu manteniment, a més de la Llei del Paisatge a Catalunya per a la gestió i ordenació del paisatge.
Els objectius són aconseguir paisatges conservats, gestionats i ordenats, vius i dinàmics, dels quals puguem gaudir.