La Pau Armada (1890-1914): Causes i Aliances Internacionals
La Pau Armada (1890-1914)
Alemanya es va convertir en la potència de la política internacional, gràcies al canceller Bismarck, que va idear un sistema d'aliances entre Alemanya, Àustria i Rússia. També Itàlia hi volia aconseguir dos objectius:
- L'aïllament de França.
- Manteniment de l'equilibri als Balcans.
La mort de Guillem I va portar a Guillem II una política més agressiva i d'expansió. Això va provocar la destitució de Bismarck. Es va iniciar un nou període en les relacions internacionals anomenada Pau Armada. Les seves característiques principals van ser:
- Les potències europees es van agrupar en dos blocs militars.
- Alemanya, Àustria i Itàlia van firmar la Triple Aliança.
- França, Rússia i Regne Unit van formar la Triple Entesa.
- La por mútua va provocar una cursa d'armaments.
La Pau de París i el Tractat de Versalles (1919-1920)
Anomenem Pau de París el conjunt de tractats firmats pels països vençuts: eren els tractats de Versalles, Saint-Germain, Trianon, Sèvres i Neuilly.
La base ideològica de la Pau de París van ser els 14 punts exposats pel president Wilson.
La Pau de París tenia tres objectius principals:
- Impedir el ressorgiment d'Alemanya.
- Aconseguir l'equilibri de poders.
- Mantenir Rússia aïllada.
Feliços Anys Vint
Els anys vint van ser un període de bonança econòmica on els Estats Units es van consolidar com la primera potència econòmica mundial. No obstant això, no tots els països gaudien d'una situació econòmica similar; és el cas d'Alemanya, que patia una forta crisi.
Es pot dir que els països que van guanyar la I Guerra Mundial gestionaven millor la crisi, en canvi, els països que van perdre havien de fer front a nombrosos pagaments i reparacions de guerra. La situació es va agreujar quan França va haver de pagar les ajudes prestades als Estats Units durant la guerra, cosa que no va poder fer, ja que Alemanya no li pagava.
Aquesta situació va ser molt tensa i fins i tot es van realitzar ocupacions per part de França a zones com la del Ruhr a Alemanya. Davant aquesta situació que semblava no tenir solució, els Estats Units van idear un sistema perquè Alemanya es pogués recuperar i fer front als seus deutes: va ser el Pla Dawes. Aquest pla consistia en què els Estats Units donaven un préstec a Alemanya, la qual cosa permetia pagar a França, i aquesta tornava les ajudes als Estats Units.