La pau de Westfàlia: fi d'una època de conflicte

Va ser un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar a Europa entre 1618 i 1648. De fet, es tractava de diversos conflictes sota una mateixa denominació que aplegava qüestions polítiques, territorials i religioses (enfrontaments entre catòlics i protestants). En essència, va ser una confrontació armada on es dirimia l’hegemonia continental, i de la qual va sortir un nou ordre internacional basat en l’equilibri entre potències.

Context històric

A Alemanya, els prínceps protestants qüestionaven el poder de l’emperador del Sacre Imperi i a la resta d’Europa les diferents monarquies i principats s’enfrontaven a l’hegemonia dels Habsburgs austríacs i espanyols, i els seus aliats. La guerra va tenir diverses fases en què les tropes de l’emperador o les de la monarquia hispànica es van enfrontar amb els prínceps protestants alemanys, amb els exèrcits francesos, els danesos, els suecs i els neerlandesos.

La pau de Westfàlia

Després d’anys de guerres i de llargues i difícils negociacions, que es van plantejar el 1641 i van començar definitivament el 1644, s’arribà a la pau de Westfàlia, signada el 1648. Els representants de l’emperador es van reunir amb els delegats de França i els seus aliats a Münster, i amb els representants de Suècia i dels prínceps alemanys a Osnabrück; totes dues poblacions pertanyien a la regió alemanya de Westfàlia, d’aquí ve el nom del tractat.

Conseqüències

La pau va representar el triomf de França, de Suècia i dels prínceps protestants, i el fracàs de la política dels Habsburg d’Àustria. Pels acords signats, l’emperador del Sacre Imperi i arxiduc d’Àustria, Ferran III, va veure limitat el seu poder i disminuïdes les seves possessions territorials. Per part seva, la monarquia hispànica reconegué la total independència de les Províncies Unides, que també van obtenir beneficis territorials i comercials. I Suïssa va obtenir el reconeixement de la seva independència jurídica respecte a l’Imperi germànic.

Regulació

El tractat també regulava la qüestió religiosa a l’Imperi germànic i establia quines serien les competències dels diferents òrgans imperials alemanys, en els quals les ciutats obtenien representació a la Dieta imperial.

Conclusió

La pau de Westfàlia, però, no va comportar la fi de la guerra a Europa. La lluita va continuar entre les monarquies de França i Espanya fins al 1659, quan es va signar el Tractat dels Pirineus.