Pavelló Alemany de Mies van der Rohe: Barcelona 1929
Cronologia
- 1928-1929: Es construeix per a l'Exposició Internacional de Barcelona 1929.
- 1983-1986: Es reconstrueix per commemorar el centenari del naixement de Mies van der Rohe.
Context històric
En el context alemany, atès que aquesta obra la va fer Alemanya per a l'Exposició Internacional de Barcelona 1929, hi havia la República de Weimar, que és l'època més esplendorosa del país. Aquesta república se situa entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial.
En el context espanyol, aquesta època és la de la Dictadura de Primo de Rivera. Espanya construeix, per a l'Exposició Universal, el Palau de la Reina Cristina, d'estil eclèctic, ja que agafa el millor de la història de l'art a Espanya.
Es va tornar a reconstruir al període de la transició política després de Franco.
Estil de l'obra
Funcionalista. És una de les arquitectures de la modernitat arquitectònica que situem entre les dues guerres. Rep influència de l'Escola de Chicago, del cubisme, del constructivisme rus i del neoplasticisme. El protagonista d'aquest estil és l'element constructiu. El funcionalisme és un corrent arquitectònic en el qual es dóna preferència a les necessitats i la comoditat dels propietaris de l'edifici per davant de la bellesa estètica. Està lligat al procés industrial, i miren de proporcionar il·luminació, ventilació i orientació adequades als habitatges.
Altres autors:
- August Perret
- Le Corbusier
Le Corbusier publica un llibre en el qual va sistematitzar els principis bàsics de l'arquitectura funcionalista:
- Ús d'estaques o pilons
- Planta lliure
- Façana lliure
- La finestra al llarg de tota la façana (finestra cinta)
- Terrassa jardí plana
El Pavelló Alemany ha inspirat l'obra de diverses generacions d'arquitectes contemporanis.
De l'artista
Mies van der Rohe és alemany. Els esdeveniments del segle XX van condicionar la carrera de MVDR i van dividir la seva vida artística en dues grans etapes:
- Etapa alemanya, en la qual participa de la Berlín destrossada per la Primera Guerra Mundial.
- L'any 1938, la pujada de Hitler, que fa que ell hagi de marxar a Chicago.
Arribarà a Berlín de jove. Té una formació familiar de picapedrer i es nota en les seves obres, ja que dóna importància a la pedra.
Quan arriba, treballarà de dibuixant i tallant la pedra i, d'aquesta manera, va ajuntar dos camps que normalment solen estar separats: disseny i execució de l'obra. Arribarà en un Berlín artísticament esplendorós i treballa en els despatxos dels millors arquitectes d'Europa. Entrarà en contacte amb Frank Lloyd Wright. Construeix nombroses cases per a clients acomodats a Berlín i Potsdam. Les cases són d'estil neoclàssic. Anirà a la guerra com a soldat, hi participa. Després de la Gran Guerra, l'any 1918, Berlín queda destrossat físicament i moralment, i per a MVDR significa l'inici d'un llenguatge arquitectònic nou (funcionalisme). Va participar en les Primeres Avantguardes i en un grup avantguardista que es deia NOVEMBRE. En aquests grups avantguardistes (trencament de tot l'anterior) va trobar Hans Harp i Man Ray. Es reuneixen per lluitar per seguir endavant el moviment. L'any 1928 rep l'encàrrec de fer l'edifici que ha de representar la República de Weimar a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Un any després assumeix la presidència de la Bauhaus. Abans de la Segona Guerra Mundial, farà el seu primer viatge als Estats Units fugint de l'Alemanya Nazi i tots els que formaven part de les avantguardes.
Concretament va viatjar a Chicago, on trobem que es desenvolupa una escola d'arquitectura. D'aquesta manera comença el període americà. A Chicago crearà i serà el director d'una escola continuadora de l'esperit de la Bauhaus, és la IIT. Acabada la guerra, se'l considera un gran arquitecte i es fa una exposició d'art al MOMA de les seves projeccions.