La Pell: Capes, Funcions i Termoregulació

Tipus de fibres dels fibroblasts de la dermis

Els fibroblasts de la dermis sintetitzen les fibres i macromolècules de la substància fonamental. Hi ha tres tipus de fibres:

• Col·làgenes (les més abundants, 70-94%)
• Elàstiques (4%)
• Reticulars (0,4-1%)

Funció dels desmosomes

Els desmosomes són estructures proteiques que permeten el pas de substàncies entre cèl·lules i les mantenen unides. Actuen com una espècie de soldadura entre queratinòcits.

Funcions de la unió dermoepidèrmica

La unió dermoepidèrmica és la zona de contacte entre la dermis i l'epidermis, delimitada per la capa basal epidèrmica. Té una forma ondulada, similar a una muntanya russa, per evitar el desplaçament de l'epidermis.

Definició i funcions de la hipoderma

La hipoderma és una capa de teixit adipós situada sota la dermis. Les seves funcions principals són:

• Metabòlica: actua com a font de reserva energètica.
• Protectora: esmorteeix els cops.
• Plàstica: modela la silueta en funció de l'edat, el sexe i l'estat nutricional.
• Termoreguladora: el greix actua com a aïllant tèrmic.

Estructura de la hipoderma

Situada sota la dermis, la hipoderma és la capa més profunda de la pell i la separa dels músculs. El seu espessor varia segons la zona del cos. El teixit hipodèrmic està dividit en lòbuls formats per adipòcits.

Adipòcits: definició i funció

Els adipòcits són cèl·lules on s'acumula el greix a l'interior de les vacuoles, ocupant gairebé tot el seu volum. La seva funció principal és emmagatzemar greix per a ser utilitzat quan l'organisme ho necessiti.

Efectes de l'excés d'ingesta calòrica

Si ingeríssim més energia (kilocalories) de la que gastem, el gruix de la hipoderma augmentaria.

Termoregulació dèrmica

Per a un correcte funcionament de l'organisme, és necessari mantenir una temperatura corporal de 36,5ºC. La pell permet mantenir aquesta temperatura constant.

Resposta al fred

La pell respon al fred mitjançant la vasoconstricció dels capil·lars, disminuint el flux sanguini i, per tant, la pèrdua de calor per radiació. També es produeix horripilació i espasmes musculars.

Resposta a la calor

La pell respon a la calor mitjançant la vasodilatació dels capil·lars, incrementant el flux sanguini i la pèrdua de calor per radiació. Les glàndules sudorípares produeixen més suor, que en evaporar-se contribueix a la pèrdua de calor.

Regulació de la secreció de les glàndules sebàcies

La secreció sebàcia està regulada per hormones, especialment els andrògens, que es produeixen a les càpsules suprarenals i, fonamentalment, a les gònades (testicles en els homes).

Zones amb més glàndules sebàcies

Les zones amb més glàndules sebàcies són la zona T de la cara (front), el cuir cabellut i les regions amb pèl dur, com l'esquena.

Tipus de glàndules sudorípares a la cara i aixelles

A la cara hi ha principalment glàndules sudorípares ecrines, que es troben per tota la pell, excepte al llit unguial i els llavis.

A les aixelles hi ha glàndules sudorípares apocrines, que aboquen la suor dins dels fol·licles pilosos. Només es troben a les aixelles, la regió anogenital i l'aurèola mamària (mugró).