El pensador d'Auguste Rodin: escultura i context històric

El pensador

El pensador

Descripció i datació

Aquesta escultura exempta de figura sedente, de marbre i de temàtica simbòlica, s’anomena El pensador i és de l'autor Auguste Rodin. Cronològicament la situem entre 1880 i 1900, per la qual cosa s'inscriu en un context relacionat amb l'estil impressionista; actualment es troba al Musée Rodin.

Context històric i artístic

Els impressionistes viuen al París de la segona meitat del segle XIX, l’escenari de diverses revolucions i canvis polítics i socials importants. Entre els esdeveniments més rellevants hi ha:

• la Revolució de 1848,
• el Segon Imperi,
• la Comuna de París (1871),
• la instauració de la Tercera República.

Després del fracàs de la Comuna de París i la brutal repressió contra les classes populars, la burgesia francesa es consolida en el poder amb la Tercera República. París bull amb l’activitat d'artistes i intel·lectuals que es reuneixen als cafès —el centre de reunió dels impressionistes fou el Café Guerbois— on discuteixen d'art, política, poesia, etc. L’impressionisme s’identifica amb la bohèmia i sovint amb l'esquerra política, amb figures com Émile Zola.

El món artístic continua girant entorn dels Salons, grans expositions anuals organitzades per les Acadèmies sota el patrocini del govern i on només s’exposaven les obres que superaven la selecció oficial. El conservadorisme oficial queda contrarestada per la importància creixent de la figura del marxant, que aconsella i dirigeix artistes i clients, alliberant-los de la dependència dels Salons i les Acadèmies. La crítica d'art és present a la premsa escrita i l'interès per l'art augmenta: una crítica adversa és preferible al silenci que condemna l'artista a l'oblit. És significatiu que el moviment impressionista prengués el seu nom d'una frase despectiva del crític Louis Leroy.

Rodin: influències i tècnica

Rodin estudia apassionadament l'escultura clàssica de Miquel Àngel i sap innovar sense provocar un conflicte irreconciliable amb l'art tradicional. Amb una tècnica impecable, mescla en les seves obres la influència de Praxiteles i de Miquel Àngel amb el simbolisme i l'estètica de l'Art Nouveau.

• Introduce el modelatge amb els dits i les mans per donar més rugositat a les superfícies.
• Aquesta tècnica ajuda a suggerir més vitalitat i permet incorporar efectes lumínics a les escultures.

Les seves escultures eren considerades massa reals, massa properes, massa vives i amb massa caràcter; en definitiva, «massa modernes» per a una societat acostumada a l'ideal acadèmic de bellesa. Els crítics declaraven que les seves obres presentaven un realisme tan manifest que l'acusaren d'haver tret el motlle d'un home viu.

Impacte i recepció

Malgrat les crítiques, Rodin va transformar l'escultura del seu temps i va obrir noves vies per a l'expressió plàstica. Avui, El pensador continua essent una icona de la modernitat escultòrica i una obra fonamental per entendre la transició entre el classicisme acadèmic i les experiències artístiques de finals del segle XIX.