El Pensador de Rodin: Anàlisi i Significat

El Pensador de Rodin

Anàlisi Formal

L’ús de diferents acabats i textures fa que la llum reaccioni de manera desigual sobre la superfície del metall, donant lloc a efectes lumínics de llum i ombra que incrementen la seva expressivitat i la doten de vitalitat. Així doncs, el que trobem al Pensador és un dinamisme i una vitalitat, que semblen emergir de l’interior del personatge.

Temàtica, Significat i Funció

En un principi, El Pensador havia de ser la representació de Dante reflexionant sobre la porta de l’infern, una escultura que formava part d’un conjunt escultòric encarregat pel govern francès per al futur Museu de les Arts Decoratives i que no es va realitzar.

Aquest projecte tenia com a motiu central el llibre de Dante “La Divina Comèdia” i formalment estava inspirat en “La Porta del Paradís” de Ghiberti.

• No està compartimentada, on les figures es fonen.
• Els condemnats ascendeixen i cauen en un moviment agitat que recorda la Capella Sixtina de Miquel Àngel.
• També s’inspira en l’estàtua funerària de Lorenzo de Mèdici.

Està organitzada en dos panells rectangulars. Hi ha moltes figures despullades, de mida petita, que s’agiten i es retorcen. Hi ha representat tot el gènere humà. A l’esquerra hi ha el petó, a dalt de tot les tres ombres. Aquestes obres més famoses es van convertir en escultures independents.

El Pensador va ser exposat el 1888 en la mida original a la porta de l’infern. Després es convertí en autònom i va ser exposat. El 1906 va ser erigit davant del Panteó fins que el 1922 va ser traslladat al Musée Rodin.

El Pensador és un símbol, una icona universal de l’ésser humà com a ésser racional i que pren consciència de la seva existència. El pensament: el símbol de la llibertat, el progrés i l’evolució.

El tractament de la figura del Pensador com un home d’aspecte rude, amb mans i peus grans, com els d’un obrer manual, reforçaria aquesta idea. El Pensador és doncs, el símbol filosòfic per excel·lència de l’home interrogant-se i cercant respostes sobre la seva existència i el seu destí.

Aquesta obra té una funció decorativa. Per a Rodin, l’escultor té una missió històrica: donar a la ciutat moderna monuments moderns. També cal esmentar que originalment estava pensat per a la porta del Museu d’Arts Decoratives de París, tot i que no es va arribar a fer mai.

Models i Influències

L’obra de Rodin no es pot entendre sense la influència que hi van exercir les escultures de Miquel Àngel, que es manifesta en la intensitat del tractament anatòmic de la musculatura, en els volums sobredimensionats que mostren certes parts del cos, i pel “non finito” (no acabat). També s’ha assenyalat la influència de l’obra “Ugolino i els seus fills” de l’escultor francès Carpeaux, però en aquest és evident la influència de Miquel Àngel, de manera que, indirectament, tot mena a un mateix referent.

Rodin està considerat el gran renovador de l’escultura contemporània.

El seu tractament particular de la matèria, així com el gust per les formes arrodonides, van tenir una gran influència en l’escultura del Modernisme i de la primeria del segle XX, fins a l’arribada de les primeres avantguardes.