Període Napoleònic i Revolucions Liberals (1799-1848)
El Període Napoleònic (1799-1815)
A finals del 1799, el general Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia moderada, fa un cop d’estat per a instaurar un govern personalista i autoritari. La Constitució del 1800 no inclou una declaració de drets ni considera la divisió de poders, però és burgesa i liberal moderada.
Dues Etapes del Govern Napoleònic
- Consolat (1799-1804): Un grup de cònsols (entre ells sempre Napoleó) s’ocupa del govern.
- Imperi (1804-1815): Napoleó es fa coronar emperador i governa ell sol.
Durant aquest període, es viu una època d’estabilitat política i bonança econòmica, caracteritzada per: el liberalisme econòmic, l’impuls de la indústria i el comerç, la creació del Banc de França, acords amb l’Església (Concordat), la centralització administrativa, un modern sistema d’ensenyament i nous codis civil, penal i de comerç, entre d'altres.
En la guerra contra la resta d’Europa, l'exèrcit napoleònic avança i conquereix gairebé tota Europa, estenent l’imperi i les idees liberals moderades des d’Espanya fins a Rússia.
Però finalment, l’exèrcit napoleònic serà vençut a Rússia i a Espanya (1814) i a la batalla de Waterloo (1815) per les forces de Rússia, Prússia i Gran Bretanya. Vint-i-sis anys després, la Revolució és derrotada i torna l’absolutisme a França.
Conseqüències de la Revolució i Napoleó
- Acaba amb l’Antic Règim i instaura un règim liberal.
- Canvia la mentalitat i la forma d’actuar: reclamació popular de llibertat i igualtat legal.
- Transforma els súbdits en ciutadans, amb els mateixos drets i deures (igualtat legal).
- Triomfen les idees de sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi).
- Trenca amb la societat estamental i instaura una societat de classes.
- És la fi de la monarquia absoluta i el laboratori dels règims polítics actuals: monarquia constitucional, república burgesa, república democràtica i social, etc.
- És el germen de la ideologia contemporània: liberalisme, democràcia, republicanisme i socialisme.
- És el model de revolució política per a totes les revolucions posteriors.
Restauració i Revolucions Liberals (1815-1848)
L'Europa de la Restauració Post-Napoleònica
En vèncer a Napoleó, les potències absolutistes es reuneixen al Congrés de Viena (1814) per restaurar l’absolutisme i l’Antic Règim anteriors a la Revolució.
Les potències absolutistes creen la Santa Aliança: davant qualsevol intent de revolució liberal en un lloc, la resta de monarques havien d’ajudar el monarca amenaçat a acabar amb la revolució.
Les Revolucions Liberals del 1820 i 1830
Entre 1820 i 1826 es produeixen una sèrie de revolucions liberals que triomfen a Amèrica Llatina (independències d’Espanya), però acabaran fracassant a Portugal, Nàpols o Espanya (la Santa Aliança acaba amb el Trienni Liberal el 1823).
Entre 1830 i 1836 es produeixen noves revolucions liberals amb suport popular que acaben amb l’absolutisme a França (monarquia constitucional de Lluís Felip d’Orleans) i Espanya, però fracassen a Polònia, l'Imperi Austríac i els estats alemanys i italians.
Les Revolucions del 1848: Primavera dels Pobles
Les causes principals van ser: el caràcter moderat de les revolucions liberals del 1830, les males condicions de vida de camperols i obrers, la repressió de les seves protestes i el nacionalisme.
A França, la revolució del 1848 acaba amb la monarquia i proclama una Segona República democràtica amb sobirania popular, sufragi universal masculí i igualtat social. No obstant això, la burgesia i l’exèrcit la fan caure i imposen un Segon Imperi amb Lluís Napoleó Bonaparte (Napoleó III).
A l’Imperi Austríac les revolucions són, alhora, liberals i nacionalistes (Hongria, Bohèmia, nord d’Itàlia, etc.). Aquests intents d’independència seran reprimits.