Què és una persona? Les 5 dimensions de l'ésser humà
Què és una persona?
Quan parlem d'un individu, entenem que parlem d'algú sense tenir en compte la seva singularitat. Per comprendre millor què és una persona, podem distingir cinc dimensions:
- Intimitat: Tots els éssers vius tenen un espai d'interioritat pel fet d'estar vius i no ser mers objectes.
- Corporalitat: La persona humana és també un cos, una matèria que revela la nostra interioritat.
- Obertura: Les persones es relacionen i dialoguen les unes amb les altres.
- Donació: És un acte que ens perfecciona com a persones.
- Llibertat: És la capacitat de la persona d'orientar-se cap als seus propis fins.
Reconèixer que hi ha condicions que ens vénen donades no és ser conformista, és acceptar-nos tal com som. La dignitat de la persona fa que l'haguem de veure com a finalitat en ella mateixa, mai com un mitjà.
La llibertat com a valor universal
La llibertat és un valor universal: tothom vol ser lliure, ningú vol ser esclavitzat. Quan ensopegues pel carrer i caus a terra, és clar que has caigut tu sol, però no lliurement, sinó de manera inevitable. Si algú t'amenaça amb una pistola per robar-te, tampoc ets plenament lliure; actues sota coacció.
Sovint pensem que ser lliure és poder triar, de manera que com més opcions se'ns presentin, més lliures serem. A més, curiosament, la llibertat augmenta, per exemple, si pots veure quaranta-dos canals de televisió en comptes de sis. Però, en el moment en què en tries un, deixes de veure l'altre.
Existeix la llibertat?
Tots els éssers humans l'experimentem i, si no fóssim lliures, no tindria cap sentit parlar de què està bé o malament.
Responsabilitat, prudència i consciència
Quan hem parlat de la llibertat, hem vist com les nostres accions es comprometen i ens posen en evidència. Entenem que som responsables dels nostres actes envers els altres. Si el que fem perjudica o beneficia altres persones, nosaltres en serem els responsables.
De vegades actuem assumint riscos innecessaris, massa elevats tenint en compte les conseqüències; és necessari tenir un sentit de previsió. Quan actuem amb aquest sentit d'anticipació, actuem amb prudència.
La consciència fa referència a aquesta percepció pròpia, a aquest adonar-se d'un mateix i de la pròpia intimitat. La consciència no obliga a ningú a actuar d'una manera o d'una altra, només funciona com una espectadora de la nostra vida que ens dóna la seva opinió.