Piet Mondrian: Anàlisi del Tableau II i el Neoplasticisme
Anàlisi de l'obra: Tableau II (Piet Mondrian)
L'obra Tableau II de Piet Mondrian va ser una de les contribucions més significatives a un nou plantejament de l'art i de l'arquitectura, centrat en l'abstracció concreta.
Estil i Composició: El Neoplasticisme
- Estil: Neoplasticisme.
- Tema: Quadrats i rectangles de diverses mides acullen masses de colors primaris i brillants que es combinen i formen un teixit tancat que coincideix amb la superfície de la tela.
La Paleta de Colors i la Retícula
Mondrian treballava únicament amb els colors primaris, el negre per crear la retícula de separació entre aquests colors, i el blanc per simbolitzar la llum. Les línies negres li servien per aïllar cada color i volia actuar sobre el pensament.
Les composicions i quadres de Mondrian prenien com a punt de partida l'element sorgit de les mateixes lleis plàstiques. L'espai i la forma, el fons i el color es combinaven en un teixit tancat que coincidia amb la superfície de la tela.
Elements Clau del Tableau II
- Al Tableau II predominen els paral·lelepípedes de color.
- Els rectangles blancs suggereixen una estructura helicoide i un moviment circular.
- L'ús de l'angle recte implica l'equilibri.
- Si s'observa només un fragment de l'obra, es produeix una sensació d'immobilitat.
- Mondrian només treballava amb línies horitzontals i verticals.
Influències i Evolució Artística
El moviment del Neoplasticisme exaltava la racionalitat. Mondrian, el 1911, va conèixer els cubistes i va entendre la importància d'aquest canvi radical en la construcció i la funció de l'obra d'art.
La Relació amb De Stijl i el Cubisme
Per al moviment De Stijl, les solucions aportades pel cubisme van constituir-se en un punt de referència. El nou llenguatge es recolzava en elements plàstics primaris i en l'ús exclusiu de colors primaris i neutres.
L'Intensificació del Color
Mondrian va tornar als colors primaris i va treballar les dimensions dels diversos camps de color. Va fer un conjunt menys regular i es va adonar que en tancar els colors dins de la retícula feia que destaqués més cadascun d'ells i que semblés més intens. El color desenvolupava la seva pròpia força i contribuïa a crear moviment des de l'interior de l'estructura dibuixada.
A les seves obres anava cada cop més lluny mitjançant l'ús exclusiu de colors primaris, de la línia recta i dels seus valors simbòlics.
Objectiu Estètic de Mondrian
El moviment de Mondrian indicava la recerca d'una nova estètica. El seu objectiu era combinar arquitectura plàstica i pintura en una formació clara, simple, ordenada, elemental i pura.