La Pintura del Renaixement: Del Quattrocento al Cinquecento i el Manierisme

La Pintura del Renaixement

Característiques Generals

La pintura del Renaixement es va caracteritzar per l'interès en la figura humana, la conquesta de la perspectiva i el domini de l'espai. Els pintors es van inspirar en l'antiguitat clàssica. Per això es prestava una atenció especial a les proporcions de les figures i es buscava la bellesa, idealitzant rostres, cossos i moviments.

Els pintors renaixentistes van estudiar com es podia representar en una superfície plana de dues dimensions (alt i ample) la tercera dimensió o profunditat. D'aquesta manera, el color, la composició i les escenes que servien de fons a les obres (generalment, edificis o paisatges) es van utilitzar per crear diferents plans i donar sensació de profunditat.

La temàtica dels quadres es va ampliar. Malgrat que es van continuar realitzant moltes escenes de caràcter religiós, també es representaven escenes mitològiques, nus i retrats.

La Pintura del Quattrocento

El pintor florentí Masaccio (1401-1428) és considerat el primer pintor plenament renaixentista, especialment pel tractament que va fer de la perspectiva. Un altre pintor destacat va ser el toscà Piero della Francesca (1415-1492), tot i que mai va treballar pels Mèdici i només va passar un any a Florència.

No obstant això, la figura més coneguda del Quattrocento italià va ser Botticelli (1445-1510), que va plasmar amb perfecció el dibuix i va saber transmetre amb mestria la sensació de moviment de les figures, tot convertint en imatges els símbols creats pels humanistes florentins. Les seves obres La Primavera i El Naixement de Venus recreen en conseqüència un món mitològic ple de sensibilitat i bellesa.

La Pintura del Cinquecento

La culminació de la pintura renaixentista va arribar durant el segle XVI. Un segle d'or de la pintura en el qual van destacar fonamentalment quatre grans artistes italians: Leonardo da Vinci, Miquel Àngel Buonarroti, Rafael Sanzio i Ticià.

• Leonardo da Vinci (1452-1519) va ser un artista que sintetitza l'ideal humanista de finals del segle XV. Dotat excepcionalment per a la creació estètica i la ciència, va treballar molts camps del coneixement. Com a pintor va fer poques obres, però totes genials, tot anunciant el pas cap al Cinquecento. Leonardo va destacar en la representació de la natura i les proporcions. Va ser un mestre del sfumato, la tècnica pictòrica que consisteix a difuminar els contorns per crear sensació de profunditat. Entre les seves obres destaquen La Gioconda i L'Últim Sopar.
• Miquel Àngel (1475-1564) va ser un extraordinari arquitecte, escultor i pintor. Entre les seves obres pictòriques, marcades per una concepció volumètrica de la pintura gairebé escultural, destaquen principalment els frescos de la Capella Sixtina de Roma, amb escenes plenes de moviment i expressivitat.
• Rafael (1483-1520) és considerat el màxim exponent de la pintura renaixentista a causa de la perfecció i el domini absolut de la tècnica que va assolir en el color i el dibuix així com per la composició harmònica i l'elegància de les seves composicions. Entre les seves obres destaquen els frescos pintats per a la Stanza della Signatura del Vaticà, com ara L'Escola d'Atenes, i les seves madonnes o verges.
• Ticià (1490-1576) va ser el millor pintor de l'escola veneciana. Els pintors venecians es van caracteritzar pel colorisme i la riquesa de les seves representacions. Ticià, síntesi entre el colorisme i la sensualitat, és autor d'excel·lents retrats i quadres de temàtica religiosa i mitològica.

El Manierisme

Aquesta tendència es desenvolupa a meitat del s. XVI a Itàlia. Dins d'un context de canvi i inquietud política i religiosa (reforma protestant).

El terme "manierisme" prové de la paraula italiana "maniera" que vol dir "a la manera" o imitant. En aquest cas és imitant l'estil de Miquel Àngel, Rafael,...

Arquitectura

Es salten les normes del renaixement: Manipulació dels ordes clàssics, asimetria, canvis d'escala i proporcions.

Escultura

Ús de la serpentina (contorsió en forma d'ascensió helicoïdal)

Pintura

Postures forçades i exagerades. Ús arbitrari del color. Tractament irreal de l'espai. Llums irracionals i teatrals per fer composicions més dramàtiques i complexes.