La Pintura del Trecento Italià i la Pintura Flamenca

Pintura italiana

El segle XIV marca l'evolució de la pintura gòtica a Itàlia, que es concreta en:

• La recerca del naturalisme: provoca una sèrie d'avenços tècnics en la pintura del Trecento.
• La preocupació espacial: que dona pas a la perspectiva clàssica del Renaixement.
• La utilització de la llum: aconseguint una harmonia cromàtica; el color té un caràcter simbòlic.
• Preocupació per la figura.
• Tècnica: la preferida és el fresc, també pinten taules al tremp i miniatures.

Es desenvolupen dues escoles: la de Florència, on destaca Giotto, i la de Siena, amb Simone Martini.

Giotto di Bondone

Gran mestre del Trecento italià, representa temes trets de la Bíblia; a ell es deu el gran canvi que experimenta la pintura italiana. Giotto copia de la natura amb gran domini del dibuix i valoració de la llum en la matisació de colors.

• Té una gran preocupació espacial i aconsegueix una perspectiva amb diferents punts de vista.
• Té un gran sentit plàstic; els volums destaquen sobre un fons de paisatge.
• Noció de volum (figures esculturals), cares ovals i mirades penetrants.
• El paisatge és reduït, ja que interessa la figura.
• Obres expressives, usa pocs colors i fa servir sobretot els primaris en tons pastel.
• Signa les obres i va arribar a ser el pintor més important de Florència.

Treballa a la Basílica de Sant Francesc d'Assís, on pinta un cicle de la vida de Sant Francesc. La seva obra mestra és la decoració de la Capella de l'Arena a Pàdua (pintada al fresc, excepte l'absis).

Pintura flamenca

A Flandes, al segle XV, els màxims representants són: Jan van Eyck, Roger van der Weyden, Hugo van der Goes, Hans Memling i el Bosch.

És una pintura naturalista que fa que es prefereixi la representació detallista i minuciosa dels objectes, cosa que és possible gràcies a la tècnica de l'oli. La tècnica d'aquests pintors és molt precisa.

Temàtica: religiosa, però incorpora també escenes d'interior, paisatges i retrats realistes. També és de destacar el caràcter simbòlic.

Les obres, en general, són de petit format perquè van destinades a decorar els interiors de les cases burgeses. Es fan:

• Tríptics: formats per tres peces, la central i dues laterals.
• Políptics: semblants, però amb més peces.