Pintura Neoclàssica i Romàntica: Influències i Context Històric
El Jurament dels Horacis
(1784), neoclassicisme, Revolució Francesa i l’Imperi de Napoleó. Conquesta d’Europa. El model clàssic era el que volien seguir la burgesia i els revolucionaris, grans admiradors de la virtut i la severitat dels grecs i romans clàssics. Art que rebutjava els estils precedents, Barroc i Rococó. M i I: David rep influències de Rafael, Poussin i Caravaggio i és un referent per a altres artistes neoclàssics.
El 3 de maig
(1814), neoclàssic/romàntic. Invasió d’Espanya per tropes de Napoleó. Ferran VII posa la corona en mans de Napoleó i aquest corona el seu germà, Bonaparte. Aixecament i afusellats. S: Denúncia de les arbitrarietats de la guerra. MiI: Els antecedents s’han de buscar en la pintura barroca de Caravaggio. Influencia en Manet.
Llibertat guiant al poble
(1830), romàntic, Context: Reprodueix els fets del 27, 28 i 29 de juliol de 1830, sublevació popular. Es representen totes les classes socials, però va ser una revolta burgesa. Com a resultat d’aquesta, Carles X fou substituït per Lluís Felip I. Funció propagandística i commemorativa. M/I: Rep les influències de Rubens, Miquel Àngel i Caravaggio pel clarobscur. També de Goya. Influències posteriors són Renoir i Van Gogh.
La Vicaria
(1887-1870), realisme, segle marcat a Catalunya per la revolució industrial que generarà una classe burgesa rica que serà la nova consumidora d’art i s’adapta als gustos dels nous consumidors. Políticament, sexenni democràtic. AF: fons dos grups secundaris i en primer terme un torero i una maja. S: societat dominada per les tradicions ancestrals. M/I: Goya i Fragonard. Pot influir en pintors de finals del XIX.
Dinar campestre
(1863), Museu d’Orsay, realisme, consolidació moviment obrer a la 2a Rev. Ind., descobriments científics i avenços tecnològics. Imperialisme colonial grans potències europees, Guerra de Secessió Estats Units i fi esclavitud, època victoriana a UK. S: El germà del pintor i el cunyat posen amb una model del pintor. Funció estètica. M/I: Rafael, Ticià i Velázquez. Influirà a impressionistes, sobretot Cézanne.