Piràmide alimentària, desnutrició i additius alimentaris
Piràmide alimentària: quatre nivells i varietat d'aliments
Una dieta saludable ha d'incloure una gran varietat d'aliments. Hi ha quatre nivells a la piràmide alimentària, que cal consumir de manera proporcional i adequada per mantenir una dieta equilibrada.
1r nivell: cereals, pa i tubercles
Cereals, pa, arròs, farines, patates i llegums. Consumir preferentment productes frescos i cereal integrals; els llegums són una font important de midó i proteïnes vegetals.
2n nivell: verdures i fruites
Verdures i fruites: destaquen per la seva aportació de vitamines i contingut de fibra. S'han de consumir diàriament i en abundància.
3r nivell: productes làctics, carns i peix
- Productes làctics: importants per al calci i la salut òssia; la llet i derivats són recomanables amb regularitat.
- Carns i peix: aporten proteïnes, ferro i greixos. Les carns blanques solen contenir menys greix; la carn vermella aporta ferro i zinc.
4t nivell: greixos i olis
Oli, greixos i mantega (i aliments rics en greix com els ous i alguns productes d'origen animal) — cal consumir-los amb moderació. Els greixos d'origen animal aporten àcids grassos saturats i colesterol, que convé limitar per a una bona salut cardiovascular.
Pobresa i desnutrició
Pobresa arrel de la desnutrició. Al primer món sovint no som conscients de l'abast del problema. La desnutrició afecta principalment regions d'Àfrica i el sud-est d'Àsia, on hi ha mancances habituals d'ió i ferro.
Deficiències freqüents i les seves conseqüències
- Deficiència de ferro — anèmia: és un trastorn comú per manca d'aliments rics en ferro. Augmenta el risc de mort per hemorràgia durant el part (en dones), provoca cansament i incapacitat física per treballar.
- Manca d'ió: pot causar lesions cerebrals i retard mental. Es calcula que 26 milions de persones són afectades en diferent grau per lesions relacionades amb la manca d'ió. Altres trastorns menys greus inclouen el goll (afecció de la glàndula tiroide).
- Combinació de desnutrició i malalties infeccioses: agreuja la situació, ja que el dèficit de proteïnes i nutrients afecta el funcionament del sistema immunitari. Això facilita les malalties comunes en infants, com el xarampió, la diarrea, les infeccions respiratòries i la tuberculosi.
Additius alimentaris: què són i exemples
Additius alimentaris: són substàncies que, sense tenir valor nutritiu directe, s'afegeixen als aliments i begudes per modificar-ne la producció, l'elaboració o la conservació.
Exemples d'ús i aplicacions:
- Sal (clorur de sodi): s'utilitza en la conservació i el saborització d'aliments com el bacallà i les anxoves.
- Safrà (safranet) i altres colorants: s'empra per donar color i aroma a preparacions com l'arròs de paella. (E169 s'identifica en alguns llistats d'additius.)
Colorants
Colorants: milloren l'aspecte dels aliments i poden simular colors de productes naturals. Per exemple, la tartrazina és un colorant groc brillant que dóna tonalitats groc-taronja a galetes i pastissos.
Potenciadors del sabor
Potenciadors del sabor: són productes químics que poden potenciar el gust dels aliments. Un exemple és el glutamat monosòdic, que es troba en alguns productes processats i embotits (per exemple, en certs tipus de pernil dolç). També es fa servir en aliments processats i, en ocasions, en iogurts amb aromes artificials per simular o intensificar el gust.
Conservants
Conservants: s'utilitzen per prevenir el creixement de fongs i bacteris i evitar que els aliments es facin malbé. Alguns conservants comuns són l'àcid benzoic i el benzoat de sodi; el sorbat de potassi s'empra sovint en derivats làctics.
Nota final: la presència d'additius no sempre és negativa — molts són segurs quan s'utilitzen dins dels límits autoritzats — però és important conèixer-ne la funció i preferir, quan sigui possible, aliments frescos i mínimament processats. (Sort! Com va?)