Pis subalpí
Paisatge: fesonomia externa d'un territori/producte social/indicador qualitat medi
A esp, gran biodivers pq: -la situació (posició peninsu, domini vegetal atlàntic i mediterrani i macaronèsic Canàries)/ efecte refugi (durant períodes glacials, serveix refugi a especi vegetals i animals nord europ i especi africanes, sorgeixen endemismes)
acció antròpica: perdua superfície vegetació per substit boscos x conreus/ expansi ares urbanes/ construc infraest i equipaments
desertificació: causada erosió del sól, q es causada x l'acció humana. Terra perd fertilitat a causa elements contaminants. Conseqü: fatal, aquest pèrdu fert fa que els pagesos utilitz + fertilitzants fins q la terra s'esgota i la flora despareix i anim.
Tipus país: 1) predomini elements ABIÒTICS (alta munt i desertic, vegeta min) 2) BIÒTICS (paisatges naturals, hiha veget i menys fauna) 3) ANTRÒPICS (paisatg culturals)
POceànic: zones clima atlàntic i zon muntany (pirienu, sis ib i central...) Bosc temperat oceànic (altura 30m, roure i faig, fullatge frondós=pocallum=poc sotabosc) Rouredes: mo suporten fred ni neu, creixement 150-300 anys, fusta dura. Fagedes: poca tolerància calor, necessit molta humitat, creix 80-100 anys, fusta tova. Landa (surt quan ha desapareut un bosc caducifoli, matoll típic, format bruc, ginebres i ginestes)
PMediterrani: major part península, espècies: alzina, surera, matollar. Bosc escleròfil (preparat per dures condicions de calor i sequera estiual) alçada 20m, alzina fulla perenna per aprofitar pluges anuals. Meset Nord (bruc, ginesta i estepa) Franja medit (coscoll i llentiscle) sudest (margalló i espart)
PCanaries: Veget escassa i adaptada a l'aridesa, gran verietat d'espècies i endemisme, a) x sota 400m (matollar costaner, espècies com la tabaiba i el cardón. Boscos de savines, palmeres i dragos. B) a les zones + humides 600-1200 m (laurisilva i bruc) c) damunt 1500m nord i 800-1000m sud (pi canari i estepa) + 2000m (matollar de cim i violetes Teide)
PMuntanya: prinieus: 1) pis subalpí (1200-2400m) pi negre, avet i sotabosc. 2) pis alpí (2400-3000m) prat 3) pis nival (+3000m) líquens i molses.