Plató i Aristòtil: el canvi, el ser i la física
Plató accepta que la physis està en continu canvi (Heràclit). És per això que de la physis no en podem extreure episteme, és a dir, coneixement segur i immutable (autèntic, cert, ser), sinó només efímer (per tant, no vertader). Ser = estabilitat; no-ser = inestabilitat.
La teoria de les idees
Plató accepta, amb Parmènides, que «més enllà» de la physis hi ha un món immutable de conceptes, formes, o «idees», de models (el món del ser immutable de Parmènides: autèntic, immutable, que no varia, etc.). És aquest món on trobem la veritat, el que cal buscar amb l'esforç. El món físic vindria a ser com les «fotocòpies» gastades d'aquelles idees o món de models o patrons (paradigmes = originals). I gràcies a aquell món de models, perfecte (a través del record), podem detectar què són els diversos cossos físics canviants. Per semblança (mimesi) a l'original.
Aristòtil
Plató té una tirada a les matemàtiques, a la poesia, a causa de la seva influència pitagòrica. I explica el canvi de forma literària i mitjançant mites. En canvi, Aristòtil té una tirada més aviat a ser naturalista, «biòleg». Les seves explicacions seran més «científiques».
Per Aristòtil, el canvi existeix en el món físic seguint una trajectòria. No existeix un món «apart» d'idees al qual mirar com a model. Al contrari, el model és dins els propis cossos: cada element físic conté una mena de «programa» (essència) que anirà desplegant fins que acabi el seu «itinerari». Això s'anomena telos (que nosaltres traduïm per finalisme, o intencionalitat). L'embrió ja té programat que serà el dia de demà adult; l'aglà ja té programat que serà alsina, etc. Cada ésser té el seu propi «programa» o essència que ha de dur a terme.
Això ho explica Aristòtil amb la seva teoria hilemòrfica. Les coses són el que són en el moment present (per exemple, nadó), però són també en potència (per exemple, una persona adulta). Per tant, el verb ser, amb Aristòtil, contempla el que ha estat, el que és i el que serà. Donant aquest «joc» al verb ser, «resol» així el problema del canvi que s'havia iniciat amb els milesis.