Plató: Dualisme, Idees (*Eidos*) i la Teoria de l'Anàmnesi
Els Diàlegs de Plató: Etapes i Obres Clau
- Període Socràtic
- Període de Transició
- Període de Maduresa (El Banquet, Fedó, La República, Fedre)
- Període de Vellesa
Ontologia Platònica: El Dualisme de la Realitat
El Paper de les Matemàtiques
Les matemàtiques eren l'únic saber exacte, objectiu i absolut desenvolupat fins aquell moment. El seu objecte d'estudi són els números i les formes geomètriques. Aquestes entitats no són tangibles ni observables amb els sentits, sinó que són Idees (*Eidos*).
Plató planteja un model de realitat dual: l'Ontologia Dualista.
El Dualisme Platònic
El dualisme consisteix en la distinció de dos mons, aplicable tant a la teoria sobre la realitat (Ontologia) com a la teoria sobre el coneixement (Epistemologia).
Les Idees (*Eidos*)
Les *Eidos* (Idees) posseeixen les següents característiques:
- Són eternes i intemporals.
- Són úniques i simples (no es componen de parts).
- Són inalterables: no pateixen ni canvi ni transformació, romanen sempre idèntiques a si mateixes.
Estan jerarquitzades de més a menys importància:
- El Bé (Idea suprema)
- Valors Morals
- Entitats Matemàtiques
- Idees de les Coses
Els Dos Mons de Plató
Plató defensa l'existència de dos mons:
- *Topos Oratos* (Món Sensible): El món que tots coneixem, on vivim.
- *Cosmos Noetós* (Món Intel·ligible): El món de les Formes o Idees.
El *Topos Oratos* (Món Sensible)
És el món material i sensible, format pels cossos materials i sotmès a un continu procés de canvi i moviment. En aquest món hi habiten les còpies de les Idees (*eídola*), que són les coses concretes, corruptibles, canviants i sensibles.
El *Cosmos Noetós* (Món Intel·ligible)
És l'àmbit on habiten les Idees perfectes i immutables. És el món superior i incorruptible.
Epistemologia Platònica: La Teoria del Coneixement
L'Anàmnesi (El Record)
La teoria de l'Anàmnesi explica l'origen del coneixement de les Idees. Plató defensa una preexistència anímica, ja que les Idees es troben a l'ànima.
Per a Plató, conèixer és recordar (tot coneixement és record). Aquesta idea es resumeix en la màxima: Mathesis és Anamnesis.
Antropologia: L'Ànima i el Cos
L'Ànima (*Psique*)
L'ànima està estretament emparentada amb el Món de les Idees. L'ànima (*psique*) és una realitat suprasensible que existia molt abans d'unir-se amb el cos (*soma*) i que continuarà existint després de la seva mort.
Arguments de la Immortalitat de l'Ànima (al *Fedó*)
Plató presenta tres arguments principals:
- Argument Cosmològic
- Argument Metafísic
- Argument Ètic
El Cos (*Soma*)
El cos és, en realitat, la presó de l'ànima, a la qual intenta arrossegar cap al món sensible dels desigs materials, obstaculitzant el coneixement de la veritat (del Món Intel·ligible). La relació entre l'ànima i el cos és violenta, difícil i forçada.
La Tripartició de l'Ànima
- Part Racional: Pensa, dirigeix el cos i és el lloc de la raó.
- Part Irascible: De caràcter més violent i actiu, és el lloc del valor i la voluntat.
- Part Sensible/Concupiscible: És el lloc dels desigs i de les passions més vinculades al cos.