Plató i Hume: contrast del coneixement, les idees i l'ètica

Plató i Hume: connexions i contrastos

Plató

Sentits i raó

Els sentits ens enganyen i l’experiència només ens mostra una realitat aparent (món sensible). La raó és l’autèntica font de coneixement, ja que és l’única capaç de conduir-nos a conèixer el món intel·ligible, el veritable. Els sentits ens mostren una realitat que és només aparença i, per tant, no ens proporcionen un coneixement segur.

Idea

Idea: Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. Les coses són còpies de les idees.

N'hi ha quatre tipus i estan jerarquitzades:

• Idees de coses (objectes particulars).
• Idees matemàtiques.
• Idees de valors.
• La Idea del Bé / de la bellesa — la idea superior, causa de la resta d’idees.

Innatisme

Innatisme: L’ànima ja posseeix el coneixement de les Idees dins seu; només cal recordar-ho. Per tant, l’ànima, en realitat, ja coneix de forma innata les Idees.

Món

Món: El món que experimentem és l’aparença; és una mala còpia del món veritable (l’Intel·ligible) i no constitueix cap fonament real de coneixement.

Ètica

Intel·lectualisme moral: El coneixement (de les idees ètiques) s'identifica amb la virtut. Només qui coneix el bé (Idea) és capaç d'actuar bé. Cal controlar i reprimir els desitjos, les emocions i els impulsos sensibles.

Hume

Partir de l'experiència

Empirisme: Parteix de l’experiència com a font i límit dels nostres coneixements. L’experiència dels sentits ens proporciona l’únic coneixement fiable: les impressions.

Sentits i raó

Per Hume, l’única cosa que podem fer servir la raó és pels judicis matemàtics i lògics (que són relacions d’idees i no amplien el coneixement sobre el món). Els sentits ens proporcionen impressions; la raó per si sola no garanteix coneixement sobre la realitat externa.

Idees i impressions

Idea: Les idees són representacions mentals d’impressions, imatges de les impressions que han perdut la força que tenien; són còpies d’impressions. Poden ser simples o complexes i provenir de la memòria o de la imaginació. Quan provenen només de la imaginació, poden ser idees falses perquè no remeten directament a cap impressió real.

Innatisme i taula rasa

Hume no accepta l’existència d’idees innates. Defensa, en la línia de Locke, que la nostra ment quan naixem és com un paper en blanc (tabula rasa).

Món i escepticisme

Hume qüestiona l’existència segura del món extern perquè l’únic que coneixem són impressions, però no sabem d’on venen. Això porta a un escepticisme sobre la certesa de la realitat física.

Ètica

Emotivisme moral: La bondat o la maldat les descobrim quan hi trobem un sentiment d’aprovació o de reprovació davant d’una acció. Les qüestions morals no depenen de l’enteniment sinó del sentiment.

El plaer i la utilitat són els factors que determinen l’aprovació d’una acció.

Observació: Aquest document presenta, de manera contrastada, les idees principals de Plató i Hume sobre sentits, raó, idees, món i ètica. S'han respectat i corregit les formulacions originals per millorar l'ortografia, la gramàtica i la presentació.