Plató III: rememòria, eros i la ciutat ideal

Segons Plató, si estem ben dirigits i aquesta és la funció de l'autèntic mestre, tenim la capacitat de trobar en nosaltres mateixes els coneixements que mai —almenys en aquesta via— ningú no ens ha ensenyat.

Potser la millor exposició de la teoria de la rememòria i de l'oblit la trobem en el diàleg Menó. Allà Sòcrates dialoga amb un esclau i l'interroga sense donar mai les respostes a allò que pregunta, conduint-lo pas a pas fins a fer que ell mateix —l'esclau— enunciï prèviament les veritats que no li havien estat ensenyades.

Per estrany que et sembli, la via de l'eros —és a dir, l'amor autèntic— és alhora el camí de la veritat i de la bondat. Però, com diu Plató, després d'haver begut del riu de l'oblit, l'ànima empresonada enyora la perfecció que havia conegut. L'existència es converteix, per a alguns, en l'anhel mai satisfet de la plenitud perduda, i l'amor és l'impuls que els mou a recuperar-la.

La dialèctica recorre de manera ordenada el regne intel·ligible, perseguint les connexions lògiques entre les idees i saltant d'una a una altra fins a entendre l'ordre que regeix la realitat, és a dir, fins a entendre el bé.

Hom podria pensar que qualsevol persona degudament instruïda podrà abandonar la caverna i accedir al coneixement necessari per governar-se ella mateixa. Però no és així. Plató acaba dient que, un cop han entrat en un cos, no totes les ànimes tenen la mateixa qualitat.

Així doncs, la ciutat necessita de:

• bons productors,
• bons guardians i
• bons governants.

Tres eren precisament les facultats de l'ànima: en unes predominava l'arrelament a la terra, en unes altres el coratge i, en una minoria, la racionalitat. Així doncs, l'estructura social produeix i amplifica de manera natural les peculiaritats de l'ànima humana.

Els savis han de governar la ciutat i aquest compromís no és tan sols un consell. Plató el considera una exigència. Les naturaleses més ben dotades, que han arribat a comprendre l'ordre de la realitat, han de ser obligades a posar el seu coneixement al servei de la ciutat.