Plató i Locke: Comparativa de Justícia, Legitimació i Estat

Plató i Locke: Organització Social i Legitimació del Govern

La Visió Platònica de la Desigualtat Natural i l'Especialització

Plató no considera, com Locke, que els éssers humans siguin iguals per naturalesa, sinó que els individus estan dotats naturalment per fer una determinada tasca específica, que han de posar al servei de la comunitat i en la qual s'han d'especialitzar. Aquesta idoneïtat està en funció de l'aspecte de l'ànima que domini en ells:

• Aspecte Concupiscible: Es dedicaran a les tasques pròpies dels camperols, els artesans i els comerciants.
• Aspecte Irascible: Hauran de ser guardians o guerrers.
• Aspecte Racional: Hauran de ser els governants.

Legitimació del Govern a la Ciutat Platònica

Correspon a aquests últims el govern de la ciutat (legitimació) en virtut del seu coneixement de l'ordre immutable i universal de les Idees. Aquesta universalitat permet un govern de la ciutat presidit per la recerca del bé comú (que també es persegueix en Locke) i la satisfacció de les necessitats de tota la població.

Locke: Justícia, Drets Naturals i Consens

En Locke, en canvi, la justícia és un dels motors de la fundació de l'estat en la mesura que aquest, a través de la creació de lleis positives, garanteix la preservació dels drets naturals dels individus. L'estat, convertit en àrbitre imparcial, assegura la llibertat i la propietat de les persones i resol els conflictes que puguin sorgir entre els individus.

Però, a diferència de Plató, la fundació de l'estat és resultat de la decisió racional, voluntària i lliure dels individus que el formen i es governa a través d'una democràcia representativa guiada per les decisions que per consens prengui la majoria. Plató, detractor de la democràcia, rebutja que les decisions es prenguin d'aquesta forma perquè pensa que una població sense formació és fàcil de manipular.

Conclusió: Diferències Clau en la Legitimació Política

Com a conclusió, podem dir que en Plató només la saviesa legitima qui ha de governar, i l'organització social ha d'estar determinada per la idoneïtat natural dels individus i la consecució de la idea de justícia tal com ell l'entén. En Locke, en canvi, la legitimació del governant es fonamenta en el consentiment comú dels membres de la comunitat i està lligada a la consecució dels fins pels quals aquest poder ha estat constituït, entre els quals destaca l'aplicació imparcial de la justícia.