Plató: Obres, Teoria de les Idees i el Tercer Home

Característiques de l'obra escrita de Plató

Quan el seu estil es fa sec i eixut, és perquè vol que res no distregui l'exposició d'un pensament rigorós i lineal. Però quan vol ser brillant, insinuador, patètic, irònic, i fins i tot sofista, mai no li manquen els recursos. Va escriure uns diàlegs en els quals un centenar de personatges contrasten les seves opinions. Els diàlegs són una prova del domini que l'expressió oral tenia en el seu temps. En aquella època, el més corrent era dialogar i no pas escriure. Es conserven les obres exotèriques i no les esotèriques.

Pel que fa als temes, destaquen:

• Definició de la justícia.
• Teoria dels universals.
• Tipologia de governs.

La Teoria de les Idees i el seu propòsit

La Teoria de les Idees de Plató es basa en un dualisme entre dos mons diferents. Les Idees són allò que explica la realitat de les coses i les seves propietats. Però, Plató separa aquestes idees de les coses:

• Idees: universals, úniques, independents de la ment, eternes, immutables, immaterials i cognoscibles a través de la raó.
• Coses: particulars, múltiples, efímeres, canviants, materials i perceptibles a través dels sentits.

Plató afirma que totes aquestes coses que nosaltres podem veure es troben al món sensible, mentre que allò que no podem observar, les idees generals de totes les coses, es troben al món intel·ligible. A més a més, sosté que el món sensible és una còpia imperfecta del món intel·ligible.

Diferències entre realitat sensible i intel·ligible

Plató realitza una distinció fonamental entre el món (o realitat) sensible i el món intel·ligible, així com la relació que s'estableix entre ambdós:

La realitat sensible

És una pseudorealitat derivada, formada per les coses, que són particulars. Aquests objectes es caracteritzen per ser:

• Múltiples: una mateixa cosa pot adoptar diversos aspectes sempre que la seva essència no variï.
• Independents de la ment: són objectes externs a nosaltres que es troben al món dels sentits.
• Efímers: no duraran per sempre, sinó que en qualsevol moment poden desaparèixer o morir.
• Canviants: els objectes van variant al llarg de la seva vida, transformant-se o adoptant noves formes.
• Materials: es poden percebre amb els sentits i són tangibles.

La realitat intel·ligible

És la realitat primària, formada per les idees, que són universals. Es caracteritzen per ser:

• Úniques: no hi ha dues idees iguals.
• Independents de la ment: es troben en el món de les idees per si mateixes.
• Eternes: sempre han existit, encara que no en tinguéssim constància.
• Immutables: romanen iguals per tota l’eternitat, sense variar en absolut.
• Immaterials: no són tangibles ni es poden observar a través dels sentits.
• Cognoscibles a través de la raó: poden ser conegudes mitjançant el pensament racional, que permet destriar l'essència dels objectes.

L'objecció del tercer home al Parmènides

Al diàleg Parmènides, les revisions afecten sobretot les relacions entre els dos mons. Una de les característiques del món de les idees és que es troba separat d’allò sensible; si és tan diferent i està tan separat del món sensible, les idees no poden ser la justificació de l’existència de les coses.

Aristòtil va exposar el seu punt de vista amb l’argument del tercer home: si necessitem la Idea d’home per explicar les semblances entre dos homes del món sensible, aleshores necessitem un tercer model d’home per explicar les semblances entre els dos primers. Per això, la Idea d’home genera una cadena infinita d’idees que no explica res i ens aboca a l’absurd. El dualisme metafísic no permet explicar la realitat; el que fa és multiplicar els problemes.